La leucèmia felina és la infecció pel virus de la leucèmia felina (FeLV), un retrovirus que només afecta els gats. Es contagia sobretot per la saliva, en el contacte estret i prolongat. No té cura, però es detecta amb una anàlisi de sang ràpida i es prevé amb vacuna. No es transmet a les persones.
El nom confon: no és un càncer que el gat «tingui» des del primer dia, sinó un virus que, si es queda de manera permanent a la sang, debilita les defenses i pot acabar provocant anèmia, limfoma o leucèmia. I no tots els gats que entren en contacte amb el virus acaben així: molts el frenen. Aquesta guia resumeix el que diuen avui les guies clíniques europees i forma part de la nostra secció sobre la salut del gat.
| Què és | Infecció per un retrovirus (FeLV) exclusiu dels gats |
|---|---|
| Com es contagia | Saliva: empolainament mutu, mossegades, menjadores i abeuradors compartits; de la mare als gatets |
| Afecta les persones? | No. Tampoc els gossos |
| Com es detecta | Test ràpid de sang (antigen p27), que de vegades cal repetir o confirmar amb PCR |
| Té cura? | No. Es controla amb revisions, vida a l'interior i tractament de les complicacions |
| Prevenció | Test abans d'ajuntar gats i vacuna en gats amb risc |
Què és la leucèmia felina
El FeLV és un retrovirus: un virus que copia el seu material genètic dins les cèl·lules del gat. Segons la guia sobre leucèmia felina de l'ABCD (el comitè europeu d'experts en malalties infeccioses del gat, que va actualitzar la guia el 2025), la infecció és poc freqüent al nord i l'oest d'Europa, on afecta menys de l'1 % dels gats, i arriba fins al 8,8 % al sud d'Europa.
No la confonguis amb la immunodeficiència felina (FIV): són dos retrovirus diferents. El FeLV es contagia amb la convivència estreta i té vacuna; el FIV passa gairebé sempre per mossegada en baralles i a Europa no té vacuna. Ho expliquem a immunodeficiència felina.
Com es contagia
El virus és sobretot a la saliva del gat infectat. L'ABCD descriu aquestes vies:
- Contacte estret entre gats: llepar-se i empolainar-se, mossegades i compartir menjadora o abeurador. El sorral és una via menys habitual.
- De la mare als gatets: durant la gestació, en el part, en llepar-los i amb la llet.
- Sang: transfusions o material contaminat, cosa que les clíniques controlen analitzant els donants.
Fora del gat el virus és fràgil: l'inactiven el sabó, els desinfectants, la calor i la dessecació. En ambient humit pot continuar sent infecciós fins a 48 hores, per això un bol amb saliva sí que és un risc, però no cal deixar passar temps abans que un gat nou ocupi una casa: n'hi ha prou de netejar bé.
L'edat importa. Els gatets són els més vulnerables a quedar infectats de manera permanent. I la quantitat d'exposició també: l'ABCD xifra el risc d'infecció progressiva al voltant del 3 % després d'un contacte puntual i al voltant del 30 % quan el gat conviu molt de temps amb diversos gats que eliminen virus.
Què pot passar després del contagi
Aquesta és la part que menys s'explica i la que més canvia el pronòstic. Després del contacte amb el virus hi ha tres desenllaços principals:
| Desenllaç | Què passa | Contagia? | Pronòstic |
|---|---|---|---|
| Infecció abortiva | Les defenses eliminen el virus abans que s'instal·li. El test surt negatiu | No | El millor: sense reducció de l'esperança de vida |
| Infecció regressiva | El gat controla el virus, que queda «adormit» a les cèl·lules. El test d'antigen sol ser negatiu; la PCR el detecta | En general no, tret que el virus es reactivi (poc freqüent) | Bo |
| Infecció progressiva | El virus circula per la sang de manera permanent | Sí, de manera contínua | Reservat: és el gat que pot emmalaltir |
L'estat pot canviar amb el temps (l'estrès, una gestació o una altra infecció poden reactivar un virus adormit), i per això de vegades el veterinari demana repetir les proves.
Símptomes de la leucèmia felina
Un gat amb infecció progressiva pot passar anys sense cap símptoma. Quan apareixen, no n'hi ha cap que sigui exclusiu del FeLV. L'ABCD i el Manual de veterinària de MSD recullen aquests:
- Pèrdua de pes i de gana, febre i decaïment.
- Anèmia (manca de glòbuls vermells), que es nota en genives pàl·lides i cansament.
- Infeccions que es repeteixen o que no s'acaben de curar: refredats, diarrees, conjuntivitis, problemes de boca (estomatitis).
- Ganglis augmentats de mida.
- Tumors, sobretot limfoma, i leucèmies.
- Amb menys freqüència, problemes neurològics i reproductius, i mort de gatets acabats de néixer.
- Genives molt pàl·lides o groguenques.
- Respira amb dificultat o amb la boca oberta.
- Fa més d'un dia que no menja, o està molt apàtic.
- Febre, o una infecció que torna una vegada i una altra.
- S'aprima sense motiu o li notes bonys.
- El teu gat és positiu a FeLV i apareix qualsevol signe de malaltia, encara que sembli lleu: en aquests gats es tracta aviat.
Com es diagnostica
La prova habitual és un test ràpid que es fa a la clínica amb unes gotes de sang i busca l'antigen p27, una proteïna del virus. Un resultat positiu no és una sentència, i un de negatiu no sempre descarta el contagi:
- Aquest test no detecta la majoria de les infeccions regressives ni les abortives. Per a això hi ha la PCR, que busca el material genètic del virus integrat a les cèl·lules.
- L'ABCD recomana repetir el test unes sis setmanes després, sobretot quan un gat nou entra a casa.
- No l'alteren els anticossos de la mare ni la vacuna, de manera que es pot fer a qualsevol edat.
És bona idea demanar-lo en adoptar un gat, abans de vacunar-lo contra la leucèmia, abans d'ajuntar-lo amb altres gats, després d'una mossegada o si emmalalteix.
Tractament i esperança de vida
No hi ha cap tractament que elimini el virus. La guia de l'ABCD reconeix que l'evidència sobre antivirals i immunomoduladors és limitada, de manera que el maneig se centra a vigilar i tractar aviat cada complicació (anèmia, infeccions, limfoma). Quins fàrmacs cal fer servir i quan ho decideix el teu veterinari; no donis medicaments al teu gat pel teu compte.
Pel que fa a l'esperança de vida, les xifres depenen molt del tipus d'infecció:
- Abortiva o regressiva: esperança de vida normal, tret de reactivació.
- Progressiva: reduïda. En un estudi ampli citat per l'ABCD (més de 800 gats infectats), la mediana de supervivència després del diagnòstic va ser de 2,4 anys, davant de 6,3 anys en els gats de control. És una mediana: hi ha gats que viuen força més amb bones cures, sobretot adults sans.
L'ABCD és explícit en un punt: no es recomana l'eutanàsia d'un gat sa només perquè el test sigui positiu.
Conviure amb un gat positiu
- Vida a l'interior, sempre que el gat ho porti bé: el protegeix d'altres infeccions i evita que contagiï.
- Revisions veterinàries almenys cada sis mesos, segons el Manual MSD, i esterilització.
- Vacunes i desparasitació al dia contra la resta de malalties, amb el pla que marqui el veterinari. Pots repassar les vacunes del gat.
- Poc estrès i bona alimentació.
- Si hi ha més gats a casa: cal analitzar-los tots. L'ABCD desaconsella entrar un gat nou no infectat i avisa que vacunar els sans ajuda però no protegeix al cent per cent; el més segur és separar-los.
Exemple: adoptes una gata adulta d'una colònia i el test ràpid surt positiu. No presenta símptomes. El veterinari proposa confirmar-ho amb una segona prova i repetir-la unes setmanes després; mentrestant, la gata viu separada del teu altre gat, amb menjadora i sorral propis.
La vacuna contra la leucèmia felina
Hi ha vacuna i funciona com a prevenció, no com a tractament: no serveix en un gat ja infectat, i per això es fa el test abans. Segons les guies de vacunació 2024 de la WSAVA (l'associació mundial de veterinaris de petits animals), on la malaltia és endèmica s'ha de considerar essencial per als gats de menys d'un any i per als adults que surten a l'exterior o conviuen amb gats que surten.
La pauta general que recull l'ABCD és de dues dosis en el gatet (cap a les 8-9 setmanes i les 12 setmanes), un record al cap d'un any i, a partir dels 3-4 anys d'edat, records cada dos o tres anys si el gat continua exposat. Un gat adult que viu sol i no surt té un risc baix: comenta-ho amb el teu veterinari.
Com t'ajuda la cartilla digital
A la cartilla pots desar el resultat i la data de cada test de leucèmia, anotar la vacuna i rebre l'avís quan toqui el record o la revisió semestral. Si canvies de clínica o vas a urgències, comparteixes l'historial complet des del mòbil. Pots crear la cartilla gratis.
Contingut orientatiu; no substitueix la consulta amb el teu veterinari. Consulta el nostre avís mèdic.
Preguntes freqüents
La leucèmia felina es contagia a les persones?
No. El virus de la leucèmia felina només infecta gats. Segons la guia europea de l'ABCD, els estudis no han trobat infecció en persones i el virus no suposa cap risc conegut per a la salut humana. Tampoc es contagia als gossos.
Quant viu un gat amb leucèmia felina?
Depèn del tipus d'infecció. Si el gat controla el virus (infecció regressiva), l'esperança de vida és normal. Amb infecció progressiva es redueix: en un estudi ampli la mediana va ser de 2,4 anys després del diagnòstic, tot i que hi ha gats que en viuen molts més amb bones cures.
La leucèmia felina té cura?
No hi ha cap tractament que elimini el virus. El maneig consisteix en revisions almenys cada sis mesos, vida a l'interior, poc estrès i tractar aviat les complicacions, com anèmia, infeccions o limfoma. El tractament concret el decideix el veterinari en cada cas.
Com es contagia la leucèmia entre gats?
Sobretot per la saliva, amb el contacte estret i prolongat: empolainar-se, mossegar-se i compartir menjadora o abeurador. També de la mare als gatets durant la gestació, el part i la lactància. Fora del gat el virus és fràgil i mor amb sabó i desinfectants.
Un gat positiu a leucèmia pot viure amb altres gats?
El més segur és que no convisqui amb gats no infectats, perquè elimina virus per la saliva de manera contínua. Si no es poden separar, cal analitzar-los tots i vacunar els sans, sabent que la vacuna no protegeix al cent per cent.
Cal vacunar de leucèmia un gat que no surt de casa?
Les guies de la WSAVA la consideren essencial en gats de menys d'un any on la malaltia és endèmica, i en adults que surten o conviuen amb gats que surten. En un adult que viu sol i no surt el risc és baix: decideix-ho amb el teu veterinari.
