El brom és una malaltia vírica molt contagiosa i sovint greu del gos. Comença amb febre, lleganyes i mocs, continua amb tos, vòmits i diarrea, i pot acabar afectant el sistema nerviós amb tics, convulsions o paràlisi. No té cap tractament que elimini el virus: es prevé amb la vacuna, que forma part de les essencials del cadell.
Afecta sobretot cadells i gossos sense vacunar o amb la vacunació incompleta. Com que els primers signes s'assemblen a un refredat o a una gastroenteritis, és fàcil que passi inadvertit fins que avança. Aquí tens com es contagia, com evoluciona, què pot fer el veterinari i quina pauta de vacunació recomanen les guies.
| Què és | Infecció pel virus del brom caní, un paramixovirus emparentat amb el del xarampió |
|---|---|
| Contagi | Per l'aire, a través de les gotetes que expulsa un animal infectat |
| Primera febre | De 3 a 6 dies després del contagi |
| Persones | No es transmet a les persones |
| Tractament | De suport; no n'hi ha cap que elimini el virus |
| Prevenció | Vacuna essencial: diverses dosis de cadell fins a les 16 setmanes o més, i reforços |
Què és el brom
El causa el virus del brom caní, un paramixovirus estretament emparentat amb el virus del xarampió humà, segons el Manual veterinari de Merck (el mateix que a Espanya es coneix com a manual de MSD). És una malaltia que afecta tot l'organisme: vies respiratòries, aparell digestiu, pell i sistema nerviós.
També se'n diu «malaltia dels coixinets durs», perquè en alguns gossos la pell dels coixinets i de la tòfona s'engruixeix i s'endureix.
La vacuna contra el brom és una de les tres essencials del gos. El conjunt el tens a la guia de vacunació de gossos i gats.
Com es contagia
El contagi es produeix sobretot en inhalar les gotetes que un animal infectat expulsa en respirar, tossir o esternudar, explica la versió per a propietaris del manual. Alguns gossos poden continuar eliminant el virus durant uns quants mesos després que desapareguin els signes.
Fora de l'animal, el virus és poc resistent: el manual el descriu com a relativament inestable en l'ambient i sensible a la majoria dels desinfectants. El risc és en el contacte amb gossos malalts o amb animals salvatges que també el pateixen, no tant en els objectes.
Els més exposats són els cadells que encara no han acabat les vacunes i els gossos adults que no s'han vacunat mai.
Símptomes del brom, fase a fase
El brom té una evolució característica en dos pics de febre, tot i que no tots els gossos la segueixen al peu de la lletra.
- Febre inicial. Apareix entre 3 i 6 dies després del contagi, dura poc i sovint no la nota ningú.
- Malaltia general. Després d'uns dies sense febre arriba una segona pujada, ja amb signes visibles: secreció pel nas, lleganyes espesses, abatiment i falta de gana. Després poden aparèixer tos i pneumònia, vòmits i diarrea. És freqüent que s'hi afegeixin infeccions per bacteris.
- Signes nerviosos. Contraccions musculars involuntàries i repetides (com un tic), moviments de mandíbula com si mastegués xiclet, convulsions, caminar en cercles, cap decantat, debilitat o paràlisi, que sol començar per les potes del darrere.
El més traïdor de la malaltia és el calendari de la tercera fase. Segons el manual de Merck, la part general pot durar tot just 10 dies, però els signes nerviosos es poden presentar setmanes o mesos més tard, quan el gos semblava recuperat. I no hi ha manera de predir quins gossos els tindran.
En els gossos que superen la fase aguda poden quedar dues empremtes: l'engruiximent dels coixinets i de la tòfona, i defectes a l'esmalt de les dents que encara no havien sortit quan va emmalaltir.
Exemple: un cadell de tres mesos, recollit del carrer i sense vacunes, comença amb lleganyes i mocs. Al cap de pocs dies tus i té diarrea. Pot ser brom o diverses altres coses, i només les proves ho aclareixen; el que no admet espera és la visita al veterinari.
- Cadell o gos sense vacunar amb febre, lleganyes i mocs, encara que sembli un simple refredat.
- Tos juntament amb vòmits o diarrea.
- Tics musculars, tremolors, pèrdua d'equilibri, caminar en cercles o cap decantat.
- Convulsions o qualsevol episodi en què perdi el control del cos: és una urgència.
- Debilitat o paràlisi a les potes.
- Un gos que va tenir «un refredat fort» fa setmanes i ara mostra qualsevol d'aquests signes nerviosos.
Com el diagnostica el veterinari
La sospita neix de l'exploració i de la història: un gos jove, sense vacunar o amb vacunació desconeguda, amb febre i signes en diversos aparells alhora. Com que altres malalties s'hi assemblen, es confirma al laboratori:
- RT-PCR, una tècnica que detecta el material genètic del virus en mostres dels ulls, el nas, la sang o l'orina.
- Proves d'anticossos, que mesuren la resposta de defensa del gos.
Els vòmits i la diarrea en un cadell obliguen a descartar també el parvovirus, i la tos es pot confondre al principi amb la tos de les gosseres, de la qual el virus del brom és, de fet, una de les causes menys freqüents.
Tractament i pronòstic
No hi ha cap medicament que elimini el virus. El tractament és de suport i el decideix el veterinari segons el cas:
- Sèrums per reposar líquids i sals, i suport nutricional.
- Antibiòtics per a les infeccions bacterianes que s'hi afegeixen.
- Medicació per a la febre i el dolor.
- Anticonvulsius si hi ha convulsions.
El pronòstic depèn de fins on arribi el virus. Els gossos que sobreviuen se solen recuperar del tot dels signes respiratoris i digestius. Els signes nerviosos són una altra història: el manual reconeix que el seu tractament sovint no té èxit, que poden persistir com a seqüela i que, quan són greus i progressen, l'eutanàsia és una opció que el veterinari pot plantejar. Fins i tot amb cures intensives, alguns gossos no ho superen.
Per això tot el pes recau en la prevenció.
La vacuna del brom
Les directrius de vacunació de la WSAVA (2024), l'associació mundial de veterinaris de petits animals, inclouen el brom entre les vacunes essencials per a tots els gossos a qualsevol part del món, juntament amb el parvovirus i l'adenovirus caní. La pauta general que recomanen:
| Moment | Recomanació de la WSAVA |
|---|---|
| Cadell | Primera dosi no abans de les 6 setmanes; repetir cada 3-4 setmanes fins a les 16 setmanes d'edat o més |
| Cap als 6 mesos | Nova dosi, en lloc d'esperar a l'any, per cobrir els cadells que no van respondre abans |
| Adult | Reforços no més freqüents que cada 3 anys |
Per què diverses dosis? Perquè els anticossos que el cadell rep de la mare el protegeixen les primeres setmanes, però també anul·len la vacuna, i no se sap en quin moment exacte desapareixen en cada cadell. Repetir fins a les 16 setmanes assegura que almenys una dosi faci efecte. Fins aleshores, el cadell no està protegit del tot.
El brom va sempre dins de la vacuna combinada; amb totes les dates, ho tens al calendari de vacunes del gos. La pauta concreta del teu gos la fixa el veterinari.
Es contagia a persones o altres animals?
A les persones, no. El Laboratori de Salut de la Fauna Salvatge de la Universitat de Cornell ho resumeix així: el virus del brom caní no és transmissible als humans.
Sí que afecta molts altres animals. A més de gossos, guineus i llops, emmalalteixen els mustèlids, la família de la fura, el visó i el teixó. Si convius amb una fura, tingues-ho en compte: és una espècie especialment sensible, i has de parlar amb el veterinari de la seva vacunació i de mantenir-la lluny d'un gos malalt.
Com t'ajuda la cartilla digital
La protecció contra el brom depèn de no saltar-se cap dosi de cadell ni els reforços. A la cartilla digital hi apuntes cada vacuna amb la data i reps l'avís de la següent, i portes l'historial complet a la consulta, cosa especialment útil si el teu gos és adoptat i la seva vacunació anterior és dubtosa. Pots crear la cartilla gratis.
Contingut orientatiu; no substitueix la consulta amb el teu veterinari. Consulta l'avís mèdic.
Preguntes freqüents
El brom en gossos té cura?
No hi ha cap medicament que elimini el virus. El tractament és de suport: sèrums, antibiòtics per a les infeccions bacterianes afegides i medicació per a la febre o les convulsions. Alguns gossos es recuperen del tot i d'altres no ho superen o queden amb seqüeles nervioses, segons el Manual veterinari de Merck.
Quins són els primers símptomes del brom en gossos?
El primer és una febre breu, entre 3 i 6 dies després del contagi, que sol passar desapercebuda. Després arriba una segona febre amb secreció pel nas, lleganyes espesses, abatiment i falta de gana, que poden anar seguits de tos, vòmits i diarrea.
El brom es contagia a les persones?
No. El virus del brom caní no és transmissible als humans, segons el Laboratori de Salut de la Fauna Salvatge de la Universitat de Cornell. Sí que es contagia a altres gossos i a animals com guineus, llops i fures, de manera que un gos malalt s'ha de mantenir aïllat d'ells.
Quines seqüeles deixa el brom en un gos?
Els gossos que sobreviuen se solen recuperar dels signes respiratoris i digestius. Poden quedar tics musculars o altres signes nerviosos persistents, engruiximent dels coixinets i de la tòfona, i defectes a l'esmalt de les dents que encara no havien sortit quan va emmalaltir.
Un gos vacunat pot tenir brom?
La vacuna és molt eficaç, però un cadell no està protegit del tot fins que completa la sèrie, perquè els anticossos de la mare poden anul·lar les primeres dosis. Per això la WSAVA recomana repetir-la fins a les 16 setmanes o més i posar una altra dosi cap als 6 mesos.
A quina edat es vacuna un gos del brom?
Segons les directrius de la WSAVA del 2024, la primera dosi no es posa abans de les 6 setmanes i es repeteix cada 3 o 4 setmanes fins a les 16 setmanes d'edat o més. Després, una dosi cap als 6 mesos i reforços no més freqüents que cada 3 anys.
