La tos de les gosseres és una infecció respiratòria molt contagiosa del gos, causada per diversos virus i bacteris alhora. Provoca una tos brusca i ronca que apareix entre 5 i 10 dies després del contacte amb altres gossos i sol durar de 10 a 20 dies. Gairebé sempre és lleu, però en cadells pot acabar en pneumònia.
El nom tècnic és traqueobronquitis infecciosa canina (avui també «complex respiratori infecciós caní»). No cal que el teu gos hagi estat en una gossera: n'hi ha prou que hagi compartit aire amb altres gossos en un lloc tancat. Aquí tens com reconèixer-la, què farà el veterinari, quines vacunes hi ha a Espanya i quan deixa de ser un simple refredat.
| Què és | Infecció de la tràquea i els bronquis causada per diversos microbis, sobretot Bordetella bronchiseptica i el virus de la parainfluença canina |
|---|---|
| Quan apareix la tos | De 5 a 10 dies després del contacte amb altres gossos |
| Quant dura | De 10 a 20 dies; el pitjor, els 5 primers |
| Contagi | Per l'aire, entre gossos que comparteixen un espai tancat |
| Persones | Risc molt baix; precaució en persones immunodeprimides |
| Prevenció | Vacunes intranasals, orals o injectables (no essencials, anuals) |
Què és i què la causa
No és una sola malaltia amb un sol culpable. Segons el Manual de veterinària de MSD, els agents implicats són el bacteri Bordetella bronchiseptica, el virus de la parainfluença canina, l'adenovirus caní tipus 2, el virus de la grip canina i, amb menys freqüència, el virus del brom. El més habitual és que n'actuïn diversos alhora i que altres bacteris ho aprofitin per complicar el quadre.
Aquests microbis irriten la tràquea i els bronquis, i d'aquí ve la tos. L'estrès i les males condicions de ventilació, temperatura i humitat fan que el contagi sigui més probable i la malaltia més intensa. Per això es veu tant després d'una estada en una residència.
És una de les malalties contra les quals es pot vacunar un gos; la resta les tens a la guia de vacunació de gossos i gats.
Símptomes: com sona i quant dura
El signe que la delata és una tos que comença de cop i sona com el crit d'una oca. Molts propietaris es pensen que el gos té alguna cosa encallada a la gola.
- Tos brusca i ronca, en accessos, que sovint acaba en una arcada.
- La tos es dispara en pressionar suaument la gola, com fa el veterinari quan li palpa el coll.
- En els casos lleus, el gos continua menjant i amb ganes de jugar.
La intensitat sol baixar durant els 5 primers dies, però la tos es manté entre 10 i 20 dies. Durant la recuperació, una situació d'estrès pot provocar una recaiguda.
Si la infecció baixa als pulmons apareix un altre quadre: febre, moc espès pel nas, abatiment, falta de gana i una tos humida, amb flegmes. El manual de MSD adverteix que en els cadells pot evolucionar a broncopneumònia, i en gossos adults o debilitats, a bronquitis crònica.
- Li costa respirar, respira molt de pressa o amb la boca oberta en repòs.
- Té febre, està apagat o deixa de menjar.
- Li surt moc espès, groguenc o verdós, pel nas.
- La tos passa de seca a humida, amb flegmes.
- És un cadell, un gos gran o té una altra malaltia: consulta des del primer dia de tos.
- La tos no millora passats els primers dies o continua més enllà de tres setmanes.
Com es contagia
Es transmet amb rapidesa entre gossos que comparteixen un espai tancat: residències, guarderies canines, refugis, clíniques. La fitxa de l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball sobre Bordetella bronchiseptica en descriu la via: s'inhalen les gotetes que l'animal infectat expulsa en tossir, o arriben a les mucoses a través d'objectes acabats de contaminar.
Exemple: un gos adult, sa i vacunat del que és bàsic passa una setmana d'agost en una residència. Torna a casa bé i, al cap de sis dies, comença amb una tos ronca que acaba en arcada. Encaixa amb els temps habituals: la tos apareix entre 5 i 10 dies després de l'exposició.
Mentre tussi, mantén-lo separat d'altres gossos i avisa la residència o la guarderia. El temps exacte durant el qual continua contagiant depèn del microbi implicat, així que pregunta al teu veterinari quan pot tornar a ajuntar-se amb altres gossos.
Què farà el veterinari
El diagnòstic es basa sobretot en la història (contacte recent amb altres gossos) i en l'exploració. Si el gos només tus i està animat, normalment n'hi ha prou. Les radiografies de tòrax serveixen per valorar la gravetat i descartar altres causes de tos, i es poden prendre mostres de nas, gola o tràquea per identificar el microbi per PCR, una tècnica de laboratori que en detecta el material genètic.
El tractament és de suport, i la majoria dels gossos no necessiten ingrés. Segons el manual de MSD:
- Antibiòtics: no calen en tots els casos. Es reserven per quan hi ha pneumònia o les proves ho indiquen.
- Antitussígens: el veterinari els pot receptar si la tos persisteix, però estan contraindicats quan hi ha pneumònia.
No li donis xarops ni medicaments de persones pel teu compte: calmar la tos sense que l'hagi vist el veterinari pot amagar una pneumònia.
Cures a casa mentre dura
- Separa'l d'altres gossos fins que el veterinari et digui que ja no contagia.
- Evita-li l'estrès: és el que el manual de MSD relaciona amb les recaigudes.
- Vigila la gana, l'ànim i la respiració cada dia. Si canvia res, torna a la consulta.
- Segueix el tractament tal com te l'hagin pautat, sense escurçar-lo ni allargar-lo.
La vacuna de la tos de les gosseres
Les directrius de vacunació de la WSAVA (2024), l'associació mundial de veterinaris de petits animals, classifiquen les vacunes contra Bordetella bronchiseptica i parainfluença com a «no essencials»: no són per a tots els gossos, sinó per als que tenen risc pel seu estil de vida, és a dir, els que van a residències, guarderies, exposicions o classes en grup.
Dues coses que convé saber abans de posar-la:
- No impedeix la infecció. La WSAVA ho diu clarament: aquestes vacunes no poden prevenir el contagi, però redueixen la gravetat de la malaltia. Un gos vacunat pot tossir.
- Es repeteix cada any. La protecció de les vacunes no essencials dura al voltant d'un any.
A Espanya hi ha autoritzades vacunes de tres tipus, que pots consultar a CIMAVet, el registre de medicaments veterinaris de l'AEMPS:
| Tipus | Com es posa | Pauta general (WSAVA) |
|---|---|---|
| Intranasal | Gotes al nas | Una dosi; reforç anual |
| Oral | A la boca | Una dosi; reforç anual |
| Injectable | Punxada sota la pell | Dues dosis la primera vegada; reforç anual en la majoria |
El moment importa. La fitxa tècnica d'una de les vacunes intranasals autoritzades indica que la protecció contra Bordetella comença al cap de 72 hores i contra la parainfluença al cap de 3 setmanes, i que dura un any. Si has de deixar el gos en una residència, no esperis al dia abans. Moltes residències la demanen per admetre'l; és un requisit del centre, no una vacuna obligatòria per llei.
La vacuna combinada habitual ja inclou l'adenovirus tipus 2 i, segons el producte, la parainfluença, i protegeix també contra el brom. Ho tens al calendari de vacunes del gos.
Es contagia a persones o a gats?
Per a una persona sana, el risc és molt baix. La fitxa de l'INSST recull que Bordetella bronchiseptica passa normalment d'animals a persones, que l'ésser humà n'és un hoste ocasional i que afecta sobretot persones immunodeprimides, en les quals pot causar infeccions respiratòries serioses. Les persones sanes no solen desenvolupar la infecció.
Si a casa hi ha algú amb les defenses baixes (trasplantat, en quimioteràpia, amb fibrosi quística), comenta-ho amb el seu metge i amb el veterinari. La precaució inclou la vacuna: la fitxa tècnica citada aconsella a les persones immunodeprimides evitar el contacte amb la vacuna intranasal i amb el gos vacunat durant les 6 setmanes següents, perquè el gos pot eliminar el bacteri de la vacuna durant aquest temps.
La mateixa fitxa de l'INSST inclou el gat entre els animals que el bacteri pot infectar. Si el teu gos tus i convius amb un gat, sobretot si és un cadell, digues-ho al veterinari.
Com t'ajuda la cartilla digital
La vacuna de la tos de les gosseres és anual i és fàcil que passi la data just abans de les vacances. A la cartilla digital hi apuntes el dia que la hi van posar i reps l'avís del reforç amb temps. També hi pots desar el justificant que demana la residència i anotar quan va començar la tos per explicar-ho al veterinari. Pots crear la cartilla gratis.
Contingut orientatiu; no substitueix la consulta amb el teu veterinari. Consulta l'avís mèdic.
Preguntes freqüents
Quant dura la tos de les gosseres?
Segons el Manual de veterinària de MSD, la tos sol mantenir-se entre 10 i 20 dies, tot i que el més intens passa durant els 5 primers. Una situació d'estrès durant la recuperació pot provocar una recaiguda. Si no millora després dels primers dies o passa de tres setmanes, torna al veterinari.
La tos de les gosseres es contagia a les persones?
El risc per a una persona sana és molt baix. El bacteri Bordetella bronchiseptica pot passar d'animals a persones, però afecta sobretot persones immunodeprimides, segons la fitxa de l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball. Si a casa hi ha algú amb les defenses baixes, consulta el metge.
Un gos vacunat pot tenir tos de les gosseres?
Sí. Les directrius de la WSAVA expliquen que les vacunes contra els microbis respiratoris no impedeixen la infecció, però redueixen la gravetat de la malaltia. A més, la tos de les gosseres la causen diversos virus i bacteris, i les vacunes no els cobreixen tots.
La tos de les gosseres es cura sola?
En gossos adults i sans sol ser lleu i remetre en dues o tres setmanes amb cures de suport, sense antibiòtics. Tot i així convé que ho valori el veterinari, perquè en cadells, gossos grans o debilitats es pot complicar amb una pneumònia, que sí que necessita tractament.
Quant triga a aparèixer la tos de les gosseres després del contagi?
La tos apareix entre 5 i 10 dies després del contacte amb gossos infectats, segons el Manual de veterinària de MSD. Per això és habitual que comenci quan el gos ja ha tornat de la residència o de la guarderia i aparentment estava bé.
És obligatòria la vacuna de la tos de les gosseres?
No és una vacuna obligatòria per llei. La WSAVA la classifica com a no essencial: es recomana als gossos amb risc pel seu estil de vida, com els que van a residències, guarderies o exposicions. Moltes residències l'exigeixen com a requisit propi per admetre el gos.
