La giàrdia (Giardia duodenalis) és un paràsit microscòpic que viu a l'intestí del gos i s'encomana quan s'empassa quists presents en femtes, aigua o terra contaminades. Molts gossos no tenen símptomes; quan n'hi ha, el més típic és una diarrea tova, pàl·lida i pudent que va i ve. La diagnostica i la tracta el veterinari.
És un dels paràsits intestinals més habituals: l'MSD Veterinary Manual situa la prevalença en gossos al voltant del 10-30 %, i ESCCAP Espanya recorda que abunda allà on conviuen molts animals, com ara criadors i refugis. No és un cuc, de manera que no es veu a les femtes ni entra en la desparasitació interna rutinària de gossos i gats tal com la majoria l'entén: cal buscar-la amb una anàlisi.
| Què és | Un protozou (paràsit d'una sola cèl·lula) de l'intestí prim. No és un cuc. |
|---|---|
| Com s'encomana | Per via fecal-oral: empassant-se quists de femtes, aigua, terra, objectes o pèl contaminats. |
| Símptoma típic | Diarrea tova, pàl·lida, pudent i amb moc, contínua o intermitent. Molts gossos no mostren res. |
| Afecta les persones? | El risc de contagi de gos a persona es considera molt baix, però existeix: higiene de mans. |
| Prevenció | Recollir les femtes cada dia, aigua neta, bany i rentat del llit durant el tractament. |
| Urgència | Poques vegades és urgent en un adult sa; sí en cadells, gossos grans o debilitats amb diarrea. |
Què és la giàrdia
La giàrdia és un protozou, és a dir, un paràsit format per una sola cèl·lula. S'agafa a la paret de l'intestí prim i dificulta l'absorció dels aliments. Per passar d'un animal a un altre forma quists: una versió resistent, amb coberta, que surt amb les femtes i aguanta a l'exterior.
Dues dades expliquen per què costa tant treure-se-la de sobre. Segons l'MSD Veterinary Manual, el gos comença a eliminar quists entre 3 i 10 dies després d'infectar-se. I segons ESCCAP, pot continuar eliminant-ne durant diverses setmanes o fins i tot mesos.
Si el que veus a les femtes són cucs o una cosa semblant a grans d'arròs, no és giàrdia: mira cucs intestinals en gossos.
Com s'encomana
El contagi és sempre fecal-oral: el gos s'empassa quists. ESCCAP assenyala que els quists són infectants tan bon punt surten amb les femtes i que n'hi ha prou amb uns quants perquè la infecció s'instauri. Les vies més freqüents són:
- Beure de bassals, rierols, estanys o bols compartits.
- Ensumar o llepar femtes d'altres gossos, o el terra on han estat.
- Llepar-se el pèl de la zona del darrere, on queden quists enganxats: així es reinfecta ell mateix.
- Conviure amb molts gossos: residències, guarderies, protectores, criadors.
Els quists resisteixen molt. L'MSD Veterinary Manual indica que sobreviuen setmanes o fins i tot mesos en ambients frescos i humits; els CDC dels Estats Units afegeixen que aguanten molt menys en llocs secs, càlids i amb sol directe.
Símptomes en el gos
En la majoria dels casos la infecció passa sense símptomes, segons ESCCAP. Quan es manifesta, l'MSD Veterinary Manual descriu unes femtes toves, mal formades, pàl·lides, pudents, amb moc i d'aspecte greixós. A més:
- La diarrea pot ser contínua o aparèixer per temporades.
- Hi pot haver pèrdua de pes si s'allarga.
- La diarrea aquosa és poc habitual i normalment no hi ha sang. Si n'hi ha, cal pensar en altres causes.
- Els CDC esmenten també gasos, dolor abdominal, nàusees i vòmits.
El pronòstic és bo en general. Els que ho passen pitjor són els cadells i els gossos debilitats, grans o amb les defenses baixes. Com que la diarrea té moltes causes possibles, repassa també què cal fer amb un gos amb diarrea.
Exemple: una cadella de tres mesos acabada d'arribar d'una protectora, amb femtes toves i pudents des de fa una setmana, però amb gana i ganes de jugar. És el perfil clàssic: animal jove, procedent d'una col·lectivitat i diarrea que no acaba de marxar. El que toca és portar una mostra de femtes al veterinari, no provar tractaments pel teu compte.
Com es diagnostica
Amb una anàlisi de femtes. El veterinari pot buscar els quists al microscopi o fer servir un test ràpid que detecta l'antigen de giàrdia a la mostra; també existeix la PCR. Com que els quists no surten cada dia, l'MSD Veterinary Manual recomana analitzar diverses mostres, per exemple tres de recollides al llarg de 3-5 dies. Pregunta a la teva clínica com volen que les recullis i les conservis.
Un detall important: els tests són molt sensibles i molts gossos sans donen positiu. Per això ESCCAP demana interpretar el resultat juntament amb els símptomes. Un positiu en un gos sense diarrea no sempre es tracta, perquè la infecció acostuma a ser passatgera; l'excepció són els programes de control en criadors i refugis.
Tractament
El tractament és amb recepta i el decideix el veterinari. ESCCAP esmenta com a eficaços dos principis actius, el fenbendazole (un antiparasitari, primera opció aprovada en veterinària) i el metronidazole (un antibiòtic amb acció contra protozous), sols o combinats en els casos rebels. El producte, la dosi i els dies depenen del pes, l'edat i l'estat del gos: no reaprofitis restes d'altres tractaments ni donis medicaments de persones.
El que acompanya la medicació pesa tant com ella:
- Bany. Rentar la zona del darrere i les potes posteriors ajuda a treure els quists del pèl. ESCCAP i l'MSD Veterinary Manual esmenten xampús amb clorhexidina; que el veterinari t'indiqui quin i quan.
- Dieta. Una dieta de fàcil digestió pot ajudar a reduir la diarrea mentre dura el tractament. La pauta la marca la clínica.
- Altres animals de casa. Els CDC recomanen avisar el veterinari de les altres mascotes de la llar, encara que no tinguin símptomes.
- Control posterior. Si els símptomes continuen, ESCCAP aconsella repetir la prova en els 5 dies següents al final del tractament. Un positiu 2-4 setmanes després apunta més a una reinfecció que a una fallada del medicament.
Neteja de casa per evitar recaigudes
Bona part de les «giàrdies que no es curen» són reinfeccions a partir de l'entorn. Mentre duri el tractament i uns dies després:
- Recull les femtes tan bon punt les faci, a casa i al carrer, i llença-les en una bossa tancada.
- Renta llit, mantes, joguines i bols a 60 °C o més, com indica ESCCAP per a estris i materials.
- Neteja i desinfecta terres, transportí i zones on dorm, i deixa-ho assecar bé: la sequedat juga a favor teu.
- Buida l'aigua estancada del pati o la terrassa i canvia l'aigua del bol cada dia.
- Renta't les mans després de recollir femtes o de tocar les seves coses, i fes servir guants al jardí.
A la terra i a la gespa el lleixiu no serveix: els CDC avisen que ni el lleixiu ni els amonis quaternaris maten la giàrdia al terra del jardí. L'MSD Veterinary Manual recomana considerar contaminat un pati de gespa durant almenys un mes des de l'última vegada que hi va ser el gos infectat. I evita parcs de gossos i zones de bany mentre tingui diarrea o estigui en tractament, per no encomanar-la a d'altres.
S'encomana a les persones?
La giardiosi és una zoonosi possible, però poc probable des del gos. ESCCAP considera molt baix el risc de transmissió de gossos i gats infectats a les persones, i els CDC diuen que és poc probable agafar-la del teu gos o del teu gat. La raó és en els tipus de giàrdia: els propis del gos (genotips C i D, segons l'MSD Veterinary Manual) poques vegades s'han aïllat en humans, mentre que els que afecten les persones (A i B) infecten diverses espècies i també poden circular entre gossos.
A la pràctica: mans rentades, femtes recollides i una cura especial si a casa hi ha nens petits o persones amb les defenses baixes. Si algú de la família té diarrea persistent, es consulta amb el metge, no amb el veterinari.
- Cadell amb diarrea, encara que estigui animat: es deshidraten de pressa i cal descartar altres causes, com el parvovirus.
- Sang a les femtes o femtes negres.
- Vòmits repetits, abatiment o deixa de menjar o de beure.
- Diarrea que dura més de dos dies o que torna una vegada i una altra.
- Pèrdua de pes.
- Gos gran, malalt crònic o amb les defenses baixes.
Com t'ajuda la cartilla digital
Amb la giàrdia importen les dates: quan va començar la diarrea, quin dia es va fer l'anàlisi, quan va acabar el tractament i quan toca repetir la prova. A la cartilla pots anotar cada visita, desar el resultat de l'anàlisi com a document i compartir l'historial amb la clínica. Pots crear la cartilla gratis i tenir-ho tot a mà a la propera consulta.
Contingut orientatiu; no substitueix la consulta amb el teu veterinari. Consulta l'avís mèdic.
Preguntes freqüents
La giàrdia del meu gos s'encomana a les persones?
És possible, però poc probable. ESCCAP considera molt baix el risc de transmissió de gossos i gats a persones, perquè els tipus de giàrdia propis del gos poques vegades es troben en humans. Tot i així, renta't les mans després de recollir femtes i extrema la higiene amb nens petits i persones amb defenses baixes.
Com són les femtes d'un gos amb giàrdia?
Segons l'MSD Veterinary Manual acostumen a ser toves, mal formades, pàl·lides, pudents, amb moc i d'aspecte greixós. La diarrea pot ser contínua o anar i venir. La diarrea aquosa i la sang no són habituals, de manera que si apareixen convé que el veterinari busqui altres causes.
La giàrdia en gossos es cura sola?
En gossos sans i sense símptomes la infecció acostuma a ser passatgera i, segons ESCCAP, no es recomana tractar-la de manera general. Si hi ha diarrea, pèrdua de pes o es tracta d'un cadell, cal anar al veterinari: ell decideix si cal tractament i quin.
Per què el meu gos torna a donar positiu en giàrdia després del tractament?
El més freqüent és la reinfecció: els quists queden al pèl, al llit, a terra o a l'aigua i el gos se'ls torna a empassar. ESCCAP indica que un positiu 2-4 setmanes després del tractament apunta a reinfecció. Per això el bany i la neteja de l'entorn formen part del tractament.
Com es desinfecta la casa si el meu gos té giàrdia?
Recull les femtes cada dia, renta llit, joguines i bols a 60 °C o més i neteja, desinfecta i deixa assecar terres i transportí. A la terra i a la gespa el lleixiu no elimina la giàrdia, segons els CDC; allà el que funciona és retirar les femtes, el sol i el temps.
Pot anar el meu gos al parc si té giàrdia?
Mentre tingui diarrea o estigui en tractament és millor evitar parcs de gossos, guarderies i zones de bany, com recomanen els CDC, per no encomanar-la a altres gossos. Treu-lo amb corretja per zones poc transitades i recull sempre les femtes en una bossa tancada.
