Les puces en gossos són insectes sense ales, de 2 a 6 mil·límetres, que xuclen sang cada dia. Causen picor, al·lèrgia i transmeten una tènia. Les que veus són una part mínima: ous, larves i pupes són a casa, de manera que es tracta el gos, els altres animals i la llar.
Aquesta pàgina segueix la Guia núm. 3 d'ESCCAP sobre ectoparàsits (consell europeu de parasitòlegs veterinaris, amb secció espanyola; en castellà), la seva edició de 2022 (en anglès) i el Manual Veterinari MSD (en anglès). Forma part de la guia de desparasitació de gossos i gats.
| Què són | Insectes sense ales de 2 a 6 mm que xuclen sang; la més comuna en gossos és la puça del gat (Ctenocephalides felis) |
|---|---|
| Com s'encomanen | Sobretot des de l'entorn: puces acabades de sortir de la pupa a casa, al cotxe, al jardí o en altres llocs on hi ha hagut animals amb puces |
| Afecten les persones? | Sí: piquen i poden transmetre infeccions com Bartonella o la tènia Dipylidium |
| Quant triga a resoldre's | De 6 setmanes a 3 mesos, pel cicle de la puça |
| Prevenció | Antiparasitari extern regular i neteja de llits i terres |
| Urgència | Cadell o gos dèbil amb moltes puces i genives pàl·lides; ferides o pell infectada |
Què són i d'on surten
Les puces són insectes marrons, aplanats pels costats i amb unes potes del darrere fetes per saltar. Només els adults xuclen sang. A Europa, l'espècie que més es troba en gossos no és la «puça del gos» (Ctenocephalides canis), sinó la del gat (Ctenocephalides felis), que viu igual de bé en tots dos, en conills, en fures i en animals salvatges.
El contagi de gos a gos per contacte existeix, però segons ESCCAP el més freqüent és una altra via: un animal amb puces deixa ous a l'entorn i, setmanes després, les puces noves salten al primer animal que passa. Per això un gos pot agafar puces en un portal, a casa d'un familiar o al cotxe.
El cicle: per què tornen
Entendre el cicle explica gairebé tots els fracassos:
- Adult (al gos). Necessita menjar sang cada dia i se sol quedar al mateix animal. La femella pon una mitjana de 20 ous al dia, amb màxims de 40 a 50, i pot començar a les 48 hores d'arribar.
- Ous (cauen a terra). Són blancs, de mig mil·límetre, i rellisquen del pèl allà on el gos dorm i descansa.
- Larves (amagades). Mengen restes de pell i femta de puça, fugen de la llum i es fiquen a la base de les catifes, sota els mobles i a les escletxes.
- Pupes (dins el capoll). Dins el capoll, la puça ja formada pot esperar sis mesos o més fins que nota vibracions, pressió, calor o diòxid de carboni: el senyal que hi ha un animal a prop.
D'ou a adult passen uns 14 dies en condicions ideals i fins a 140 si no ho són. A les cases amb calefacció el cicle continua tot l'any.
Com saber si el teu gos té puces
Un gos amb poques puces i pèl dens pot no ensenyar-ne cap. ESCCAP indica que el mètode més sensible és el pentinat, no buscar amb els dits:
- Passa una pinta de pues fines (pinta antipuces) pel llom, la base de la cua i les cuixes.
- Espolsa el que surti sobre un paper blanc humit.
- Si els puntets negres queden envoltats d'un cercle vermellós, és femta de puça: sang digerida. Hi ha puces, encara que no les vegis.
Altres pistes: gratar-se i mossegar-se sovint, sobretot a la gropa, la base de la cua i les cuixes; clapes sense pèl, granets o crostes en aquestes zones; i petits segments blancs, com grans d'arròs, a la femta o al voltant de l'anus, que són trossos de tènia.
La picor té més causes: altres al·lèrgies, sarna o infeccions de la pell s'hi poden assemblar. Si no trobes puces ni la seva femta, que ho valori el veterinari.
Quins problemes causen
| Problema | Què és | En quins gossos |
|---|---|---|
| Picor per la picada | Gratar-se de tant en tant per la irritació | Qualsevol |
| Dermatitis al·lèrgica a la picada de puça (DAPP) | Al·lèrgia a la saliva de la puça: picor intensa, clapes, pèls trencats, granets i crostes, sobretot a la zona lumbar, la cua, les cuixes i l'abdomen | Gossos sensibilitzats, encara que se'ls vegin poques puces |
| Infeccions de pell secundàries | Zones humides, ferides de gratar-se, pell engruixida en casos crònics | Gossos amb picor mantinguda |
| Anèmia | Pèrdua de sang per infestacions massives | Cadells, gossos vells o debilitats |
| Tènia Dipylidium caninum | El gos s'infecta quan s'empassa una puça portadora mentre es mossega o es llepa | Qualsevol amb puces |
La tènia es tracta amb un antiparasitari intern que pauta el veterinari, però torna si no s'acaba amb les puces.
Piquen les persones?
Sí. Les puces són poc específiques i, quan en una casa n'emergeixen moltes alhora, piquen també les persones. ESCCAP recorda a més que una infestació a casa, sobretot si hi ha nens petits, comporta risc d'infeccions transmeses per puces, com Bartonella. I els CDC (en anglès) expliquen que la tènia Dipylidium s'encomana a les persones igual que al gos, empassant-se una puça infectada: la majoria dels casos descrits són nens, gairebé sempre sense símptomes i amb tractament senzill.
Sense alarmisme: la mesura que protegeix la família és la mateixa que protegeix el gos, controlar les puces, i rentar-se les mans després de tocar els animals.
Com s'eliminen
ESCCAP planteja el tractament en dos fronts alhora.
1. Els animals. Un antiparasitari extern autoritzat que mati les puces adultes. Hi ha pipetes, comprimits i polvoritzadors; alguns inclouen un regulador del creixement, una substància que impedeix que ous i larves es desenvolupin. El tria el veterinari segons l'edat, el pes, els banys i els altres tractaments del gos. Cal tractar alhora tots els gossos i gats de la casa, cadascun amb un producte per a la seva espècie: alguns antiparasitaris de gos són molt tòxics per als gats (ho expliquem a puces en gats).
2. La casa.
- Passar l'aspiradora sovint, cada dia en plena infestació, per les habitacions on el gos passa més temps, inclosos sofàs, sota els mobles i sòcols, i llençar el contingut de l'aspiradora.
- Rentar el llit del gos, les mantes i les fundes.
- No oblidar el cotxe, el transportí, la caseta o el traster.
- En infestacions greus, el veterinari pot indicar a més un producte per a l'ambient.
Quant triga. El Manual Veterinari MSD parla d'entre 6 setmanes i 3 mesos per controlar una infestació, i que es poden continuar veient puces fins a 8 setmanes o més: són les que van sortint de les pupes, a les quals els insecticides arriben malament. Molts productes no repel·leixen, de manera que una puça acabada de pujar pot picar abans de morir.
Exemple: tractes el teu gos un dilluns i dues setmanes després tornes a veure puces. El més habitual no és que el producte hagi fallat, sinó que estan emergint les pupes que ja hi havia a casa. Si mantens el tractament sense saltar-te dates i continues passant l'aspiradora, el nombre baixa fins a desaparèixer.
Els remeis casolans no surten a les guies: ESCCAP només preveu antiparasitaris autoritzats i neteja mecànica. I no facis servir en el gos medicaments de persones ni productes d'un altre animal.
Com prevenir-les
La infestació té el màxim a l'estiu i la tardor, però ESCCAP assenyala que es pot donar tot l'any, de manera que en molts casos la prevenció ha de ser contínua. Depèn del risc:
| Risc | Exemple | Què recomana ESCCAP |
|---|---|---|
| Mínim | Gos amb poc o cap accés a l'exterior | Raspallat i revisió regular amb pinta antipuces; tractar només si n'apareixen |
| Moderat | Gos que surt amb regularitat | Prevenció regular amb antiparasitari i neteja mecànica freqüent |
| Alt i continu | Diversos animals a casa, gossos de caça, protectores | Protecció tot l'any i control de l'ambient |
| Gos amb al·lèrgia a la puça | DAPP diagnosticada | Control a llarg termini de tots els animals de la casa i de l'ambient |
Els errors més habituals, segons la guia: no tractar tots els animals alhora, aplicar malament el producte o allargar els intervals, no comptar que els banys redueixen l'eficàcia dels productes sobre la pell i oblidar-se dels «punts calents» com el cotxe.
Quan cal anar al veterinari sense esperar
- Un cadell, un gos gran o un gos malalt amb moltes puces que està dèbil o té les genives pàl·lides: pot ser anèmia.
- Ferides, zones humides, crostes extenses o mala olor a la pell.
- Picor tan intensa que no el deixa descansar.
- Segments blancs com grans d'arròs a la femta o a l'anus.
- Continues veient puces passats uns tres mesos de tractament correcte de tots els animals i de la casa.
Més temes a salut del gos.
Com t'ajuda la cartilla digital
Amb les puces, el que falla gairebé sempre és la constància. A la cartilla digital apuntes la data de cada antiparasitari extern i intern del teu gos i reps l'avís quan toca el següent, sense dependre de la memòria. Si hi ha diversos animals a casa, cadascun té la seva fitxa. Pots crear la cartilla gratis.
Fonts: ESCCAP (Guia núm. 3), Manual Veterinari MSD i CDC. Contingut orientatiu; no substitueix la consulta amb el teu veterinari. Llegeix el nostre avís mèdic.
Preguntes freqüents
Com puc saber si el meu gos té puces?
Passa-li una pinta de pues fines pel llom i la base de la cua i espolsa el que surti sobre un paper blanc humit. Si els puntets negres deixen un cercle vermellós, és femta de puça. El pentinat és més fiable que buscar amb els dits.
Les puces dels gossos piquen les persones?
Sí. Les puces són poc específiques i piquen les persones, sobretot quan a casa n'emergeixen moltes alhora. També poden transmetre infeccions com Bartonella o la tènia Dipylidium. S'evita controlant les puces en tots els animals i a la llar.
Quant de temps es triga a eliminar les puces?
El Manual Veterinari MSD parla d'entre 6 setmanes i 3 mesos, perquè les pupes que hi ha a casa continuen donant puces noves. Durant aquest temps cal mantenir l'antiparasitari en tots els animals, passar l'aspiradora i rentar els llits.
Per què el meu gos continua tenint puces després del tractament?
El més freqüent és que surtin puces noves de les pupes de l'entorn, que poden esperar sis mesos o més. També fallen els tractaments quan no es tracten tots els animals de la casa alhora, s'allarguen els intervals o no es neteja l'ambient.
Un gos pot tenir puces a l'hivern?
Sí. El màxim és a l'estiu i la tardor, però dins les cases amb calefacció el cicle de la puça continua tot l'any. Per això ESCCAP indica que en molts casos pot ser necessari un control durant els dotze mesos.
