Les paparres en gossos són àcars que es claven a la pell i xuclen sang durant dies. El que és greu no és la picada, sinó el que poden transmetre: babesiosi, ehrlichiosi, anaplasmosi o malaltia de Lyme. Es prevenen revisant el gos després de cada passejada i amb un antiparasitari extern durant tota la temporada de risc.
Les dades d'aquesta pàgina surten de la Guia núm. 3 d'ESCCAP sobre ectoparàsits (el consell europeu de parasitòlegs veterinaris, amb secció espanyola; en castellà), de la seva edició actualitzada de 2022 (en anglès) i del Manual Veterinari MSD. Forma part de la nostra guia de desparasitació de gossos i gats.
| Què són | Àcars (aràcnids, no insectes) que s'alimenten només de sang |
|---|---|
| Com arriben al gos | Esperen enfilades a l'herba i s'agafen a l'animal quan passa |
| Què poden transmetre | Babesiosi, ehrlichiosi, anaplasmosi, malaltia de Lyme i hepatozoonosi |
| Afecta les persones? | Les paparres també piquen persones; la que està clavada al gos no suposa un risc directe |
| Prevenció | Revisió diària i antiparasitari extern indicat pel veterinari |
| Urgència | Treure-la com més aviat millor; veterinari si després hi ha febre, apatia, genives pàl·lides o orina fosca |
Què són i com arriben al teu gos
Les paparres dels gossos són «paparres dures» (família Ixodidae). No són insectes, sinó aràcnids, parents dels àcars. Passen per quatre fases, ou, larva, nimfa i adult, i en totes menys la d'ou necessiten sang per continuar.
Segons ESCCAP, gairebé totes les espècies europees són de «tres hostes»: cada fase s'enfila a un bri d'herba o a una planta baixa, s'agafa a l'animal que passa, menja una sola vegada, es deixa anar i cau a terra per mudar. Per això la paparra passa la major part de la vida fora del gos, i per això el gos les recull sobretot al camp, en parcs amb herba alta i en gosseres.
Una paparra acabada d'enganxar és plana i petita. Després d'uns quants dies menjant s'infla: la femella multiplica el seu pes fins a 120 vegades i pot fer al voltant d'un centímetre, amb aspecte de mongeta petita. Les larves i les nimfes són molt més difícils de veure.
On s'amaguen al cos
Poden ser a qualsevol lloc, però prefereixen les zones de pell fina i amb poc pèl. Entre la guia d'ESCCAP i les recomanacions dels CDC per a mascotes (en castellà), els llocs que cal mirar sempre són:
- Dins i al voltant de les orelles, i les parpelles.
- La cara i el coll, sobretot sota el collar.
- Les aixelles, darrere les potes del davant.
- Els engonals, entre les potes del darrere.
- Entre els dits.
- La cua i la zona que envolta l'anus.
En gossos de pèl llarg o fosc es veuen malament: passa els dits pel pèl i busca bonyets. Si en trobes una, a com treure una paparra a un gos tens el pas a pas.
En quina època n'hi ha més
L'activitat de les paparres és estacional i depèn del clima. ESCCAP descriu dos pics al centre d'Europa, de març a juny i d'agost a novembre. En climes més meridionals, espècies com Rhipicephalus sanguineus (la paparra marró del gos, la principal del sud d'Europa) abunden més a la primavera i l'estiu, però poden alimentar-se tot l'any. Aquesta espècie, a més, és capaç de completar el cicle dins de gosseres i cases.
La conseqüència pràctica: en zones temperades no hi ha cap mes «segur». El veterinari de la teva zona és qui sap quan comença i quan acaba el risc on vius.
Malalties que transmeten
La saliva de la paparra és la via principal de contagi. Una mateixa paparra pot portar més d'un patogen, de manera que els quadres es barregen. Aquesta taula resumeix les principals a Europa segons ESCCAP:
| Malaltia | Què la causa | Paparra que la transmet | On | Gravetat en el gos |
|---|---|---|---|---|
| Babesiosi (piroplasmosi) | Babesia canis, B. vogeli (protozous) | Dermacentor reticulatus, Rhipicephalus sanguineus | Oest, sud i centre d'Europa | De lleu a greu, segons l'espècie |
| Ehrlichiosi | Ehrlichia canis (bacteri) | Rhipicephalus sanguineus | Sud d'Europa | Moderada a greu |
| Anaplasmosi | Anaplasma phagocytophilum, A. platys (bacteris) | Ixodes ricinus, Rhipicephalus sanguineus | Tot Europa / sud d'Europa | Sovint lleu o sense símptomes |
| Malaltia de Lyme (borreliosi) | Borrelia burgdorferi (bacteri) | Ixodes | Tot Europa | Gairebé sempre sense símptomes; de vegades coixesa |
| Hepatozoonosi | Hepatozoon canis (protozou) | Rhipicephalus sanguineus | Sud d'Europa | Gairebé sempre lleu |
Dos matisos. L'hepatozoonosi no es contagia per la picada: el gos s'infecta quan s'empassa la paparra. I la leishmaniosi no té res a veure amb les paparres: la transmet un flebòtom, un insecte semblant a un mosquit.
El temps compta. La Guia núm. 5 d'ESCCAP sobre malalties transmeses per vectors (en castellà) indica que la paparra necessita estar enganxada entre 16 i 24 hores per transmetre Borrelia i, normalment, entre 24 i 48 hores per transmetre Anaplasma phagocytophilum. D'altres, com l'ehrlichiosi, són de les que es transmeten de pressa. Per això es recomana treure qualsevol paparra visible com més aviat millor.
Els símptomes triguen. La babesiosi aguda té un període d'incubació d'una a tres setmanes i l'ehrlichiosi, de 8 a 20 dies. Els senyals que descriu ESCCAP són poc específics: febre, apatia, falta de gana, mucoses pàl·lides, coixesa, petites hemorràgies a la pell o sagnat pel nas i, en la babesiosi, orina de color marró vermellós. Moltes infeccions passen sense símptomes.
Hi ha risc per a les persones?
Amb claredat: el teu gos no t'encomana aquestes malalties per conviure amb ell. ESCCAP assenyala que no hi ha un risc directe per les paparres que estan enganxades a un gos, que Ehrlichia canis no es considera zoonòtica i que no s'han descrit infeccions humanes per Babesia procedents de gossos.
El que sí que passa és que les paparres piquen també les persones i que algunes malalties, com la de Lyme o l'anaplasmosi, afecten totes dues espècies. Un gos sense protecció pot portar paparres a casa. D'aquí dues precaucions: treu-les amb guants, sense aixafar-les amb els dits, i destrueix-les perquè no trobin un altre hoste. Revisar el gos cada dia, diuen els CDC, també evita que arribin a la família.
Com prevenir-les
ESCCAP resumeix la prevenció en tres mesures:
- Evitar o limitar les zones amb moltes paparres a l'època de més activitat.
- Revisar el gos cada dia i treure les que es trobin.
- Fer servir un antiparasitari extern (acaricida) d'efecte durador i resistent a l'aigua, que cobreixi tot el període d'activitat.
Hi ha collars, pipetes, polvoritzadors i comprimits. Cada producte protegeix durant un temps diferent, i aquesta durada pot canviar segons l'espècie de paparra: per això convé revisar més el gos quan s'acosta el final del període de protecció. Els banys freqüents poden reduir l'eficàcia dels productes que s'apliquen sobre la pell. Alguns acaricides tenen a més efecte repel·lent i eviten la picada, cosa útil en zones amb molt risc de malalties. Quin producte i cada quant ho decideix el teu veterinari segons on vius, com viu el gos i quins altres animals hi ha a casa; els autoritzats a Espanya es poden consultar a CIMAVet, el cercador de medicaments veterinaris de l'AEMPS.
| Risc | Exemple | Què recomana ESCCAP |
|---|---|---|
| Mínim | Gos que gairebé no surt de la ciutat | Revisió visual regular i retirada manual; si apareixen paparres, pot convenir un acaricida |
| Regular | Gos que surt al camp sovint | Tractaments regulars almenys durant la temporada; tot l'any en zones temperades |
| Continu o zona amb moltes malalties | Gosseres, gossos de caça, àrees endèmiques | Protecció constant tot l'any |
Si a casa hi ha gats: alguns antiparasitaris de gos amb piretroides concentrats són tòxics per a ells. Digues-ho al veterinari abans de triar producte; ho expliquem a puces en gats.
Si viatges: els gossos que van a zones amb paparres i malalties que no existeixen on viuen també han d'anar protegits.
Exemple: la Kira, una mestissa de pèl llarg, surt a la muntanya els caps de setmana. Porta l'antiparasitari al dia i, tot i així, cada diumenge al vespre la seva família li passa els dits per orelles, coll, aixelles, engonals i entre els dits. Les dues mesures se sumen: cap producte substitueix la revisió.
Quan cal anar al veterinari sense esperar
- Les setmanes següents a una picada, el teu gos té febre, està apagat o deixa de menjar.
- Té les genives pàl·lides o groguenques, o l'orina de color marró vermellós.
- Coixeja sense motiu, sagna pel nas o li surten puntets vermells a la pell o a les genives.
- Té moltes paparres alhora, sobretot si és un cadell o un gos dèbil: una infestació forta pot causar anèmia.
- La zona de la picada es posa vermella, s'infla o supura.
Digues sempre al veterinari que va tenir paparres i quan. El Manual Veterinari MSD recomana consultar per aquestes malalties encara que el gos n'hagi tingut poques.
Pots buscar una clínica propera al directori de clíniques veterinàries. Més temes a salut del gos.
Com t'ajuda la cartilla digital
A la cartilla digital apuntes la data de cada antiparasitari extern i reps l'avís quan toca el següent, que és on sol fallar la prevenció. També pots anotar el dia que vas trobar una paparra: si setmanes després el teu gos emmalalteix, el veterinari tindrà la data exacta. Pots crear la cartilla gratis.
Fonts: ESCCAP (Guies núm. 3 i núm. 5), Manual Veterinari MSD (en anglès), CDC i AEMPS. Contingut orientatiu; no substitueix la consulta amb el teu veterinari. Llegeix el nostre avís mèdic.
Preguntes freqüents
Quines malalties transmeten les paparres als gossos?
A Europa, segons ESCCAP, les principals són la babesiosi, l'ehrlichiosi, l'anaplasmosi, la malaltia de Lyme i l'hepatozoonosi. Una mateixa paparra pot portar més d'un patogen. Moltes infeccions no donen símptomes; quan en donen, solen ser febre, apatia, falta de gana, mucoses pàl·lides o coixesa.
En quina època de l'any hi ha paparres?
Depèn del clima. Al centre d'Europa hi ha dos pics, de març a juny i d'agost a novembre. En zones més càlides, la paparra marró del gos abunda a la primavera i l'estiu, però pot alimentar-se tot l'any i fins i tot criar dins de cases i gosseres.
Les paparres dels gossos s'encomanen a les persones?
Les paparres piquen també les persones, i algunes malalties, com la de Lyme, afecten tots dos. La paparra que ja està enganxada al gos no suposa un risc directe, però cal treure-la amb guants, no aixafar-la amb els dits i destruir-la perquè no busqui un altre hoste.
Quant triga una paparra a transmetre una malaltia?
Depèn del patogen. ESCCAP indica que la paparra ha d'estar enganxada entre 16 i 24 hores per transmetre Borrelia i, normalment, entre 24 i 48 hores per a Anaplasma phagocytophilum. Altres infeccions, com l'ehrlichiosi, es transmeten més de pressa. Per això cal treure-la com més aviat millor.
Quin és el millor antiparasitari contra les paparres?
No n'hi ha un de millor per a tots els gossos. Hi ha collars, pipetes, polvoritzadors i comprimits, amb durades diferents. El veterinari tria segons la zona, la vida del gos, els banys i si conviu amb gats, perquè alguns productes de gos són tòxics per a ells.
