La leptospirosi és una infecció per bacteris del gènere Leptospira que el gos contrau en contactar amb orina d'animals infectats, sobretot rosegadors, o amb aigua i fang contaminats. Danya principalment el ronyó i el fetge, pot ser mortal i es transmet a les persones. Es tracta amb antibiòtics i es prevé amb una vacuna anual.
Els primers signes són tan poc específics (febre, abatiment, vòmits) que és fàcil confondre-la amb una altra cosa, i això endarrereix el tractament. Aquí tens com es contagia, quins símptomes dona, com es diagnostica i es tracta, què protegeix la vacuna i quines precaucions cal prendre a casa si el teu gos emmalalteix.
| Què és | Infecció bacteriana (Leptospira) que afecta sobretot el ronyó i el fetge |
|---|---|
| Contagi | Orina d'animals infectats; aigua estancada, fang i terra humida contaminats |
| Incubació | Al voltant de 2-14 dies |
| Persones | Sí, és una zoonosi; el risc des d'un gos malalt és baix amb higiene bàsica |
| Tractament | Antibiòtics i cures de suport; diàlisi en els casos greus |
| Prevenció | Vacuna: dues dosis inicials i reforç anual |
Què és la leptospirosi
La causen bacteris en forma d'espiral del gènere Leptospira, dels quals hi ha moltes variants (serovars, agrupats en serogrups). Un cop dins del gos, el bacteri es reparteix per la sang i s'instal·la sobretot al ronyó, des d'on surt a l'exterior amb l'orina, segons explica el Manual de veterinària de MSD en la versió per a propietaris.
No és una malaltia només de gossos de camp. El consens del Col·legi Americà de Medicina Interna Veterinària (ACVIM) del 2023 afirma que tots els gossos estan en risc, independentment de la raça, del lloc on visquin, de l'estil de vida i de l'època de l'any, i recull casos en gossos petits de ciutat i en cadells.
És, a més, una de les malalties contra les quals es vacuna de manera habitual; el conjunt és a la guia de vacunació de gossos i gats.
Com es contagia un gos
El bacteri entra per les mucoses (boca, nas, ulls) o per ferides a la pell. Les vies que descriuen el manual de MSD i el consens ACVIM:
- Orina d'animals portadors. Els rosegadors en són el reservori principal; també la poden eliminar altres gossos i animals de granja.
- Aigua, fang i terra contaminats. El bacteri pot romandre setmanes o mesos en aigua i terra humida. L'aigua quieta o de poc corrent (bassals, basses, rierols, llacs) n'és l'escenari típic.
- Contacte directe amb el reservori: caçar o mossegar rosegadors.
- De gos a gos, també en guarderies i residències canines.
El risc augmenta amb les pluges intenses i els climes càlids i humits, i allà on hi ha més rosegadors. A Espanya, els casos humans notificats el 2024 es van concentrar al setembre, l'octubre i el novembre.
Símptomes de la leptospirosi en gossos
Apareixen pocs dies després del contagi; el consens ACVIM situa la incubació al voltant de 2-14 dies. El quadre va des d'una infecció que passa inadvertida fins a una fallada renal aguda. Al principi:
- Febre, abatiment i falta de gana.
- Dolor muscular o articular, rigidesa, poques ganes de moure's.
- Vòmits i dolor abdominal.
En pocs dies pot evolucionar cap a un dany d'òrgans:
| Òrgan afectat | Què pots notar |
|---|---|
| Ronyó (el més freqüent) | Beu i orina molt més o, al contrari, orina molt poc o gens; vòmits, deshidratació |
| Fetge | Icterícia: color groguenc al blanc dels ulls, les genives o la pell |
| Pulmó (menys freqüent) | Tos, dificultat per respirar |
| Coagulació | Sagnat pel nas, hematomes, sang a les femtes o al vòmit |
Exemple: un gos adult, amb l'última vacuna de fa més de dos anys, es banya en una bassa després d'uns quants dies de pluja. Una setmana més tard està apagat, vomita i beu molta més aigua del normal. Aquest conjunt (aigua estancada, vacuna caducada, vòmits i canvis en l'orina) és exactament el que el veterinari necessita saber des del primer minut.
- Vòmits i abatiment juntament amb canvis en l'orina: molta més, molta menys o gens.
- Color groguenc als ulls, les genives o la pell.
- Sagnats sense causa: pel nas, hematomes, femtes o vòmit amb sang.
- Dificultat per respirar.
- Febre i abatiment els dies següents a un bany en aigua estancada o a un contacte amb rosegadors.
Explica sempre al veterinari on ha estat el gos i quan es va vacunar per última vegada.
Diagnòstic i tractament
Les anàlisis de sang i d'orina mostren com estan el ronyó i el fetge, i les radiografies o l'ecografia, quins òrgans estan afectats. Per confirmar la leptospirosi, el consens ACVIM recomana combinar dos tipus de proves:
- Detecció del bacteri per PCR en sang i orina, amb mostres preses abans de començar l'antibiòtic.
- Anticossos (la prova de referència es diu MAT), comparant dues mostres de sang preses amb una o dues setmanes de diferència.
Un sol resultat negatiu no la descarta, de manera que el veterinari interpreta les proves juntament amb els signes i l'historial de vacunes del gos.
El tractament té dues parts: antibiòtics, que tria i pauta el veterinari, i cures de suport per al ronyó i el fetge, amb sèrums i control de líquids i sals. Els gossos amb fallada renal greu poden necessitar diàlisi. No li donis antibiòtics que tinguis a casa ni interrompis el tractament quan millori: completar-lo és el que evita que quedi com a portador.
El pronòstic depèn dels òrgans afectats i de la rapidesa amb què es tracti. Molts gossos recuperen la funció del ronyó; d'altres queden amb una malaltia renal crònica. La forma amb hemorràgia pulmonar és la més greu: el consens ACVIM hi recull mortalitats de fins al 70 %.
Risc per a les persones
La leptospirosi és una zoonosi: es transmet d'animals a persones. A Espanya és una malaltia de declaració obligatòria. L'informe de l'Institut de Salut Carlos III recull 76 casos humans autòctons el 2024, una taxa de 0,16 per 100.000 habitants, i assenyala que les persones s'infecten sobretot per contacte de la pell lesionada o les mucoses amb aigua, terra humida o llot contaminats per orina d'animals, amb els rosegadors com a reservori principal.
És a dir, la majoria dels contagis humans no venen del gos de casa. El consens ACVIM considera que el contagi d'un gos malalt a la seva família és possible però de baix risc si es prenen precaucions bàsiques. Les que recomanen el manual de MSD i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA (CDC):
- Evita el contacte amb l'orina i la sang del gos. Fes servir guants per netejar l'orina.
- Renta't les mans després de tocar-lo, almenys fins que acabi el tractament antibiòtic.
- Que orini en una zona concreta, que puguis netejar i desinfectar. Els desinfectants d'ús comú eliminen el bacteri; els CDC proposen lleixiu domèstic diluït, 1 part per 10 d'aigua.
- Assegura't que pren tota la medicació: un animal que no s'ha tractat del tot pot continuar eliminant el bacteri per l'orina fins a 3 mesos.
El consens ACVIM demana extremar la cura amb l'orina durant les primeres 48 hores d'antibiòtic. Si algú de casa té febre o es troba malament després de conviure amb un gos diagnosticat, ho ha de dir al seu metge.
La vacuna de la leptospirosi
Les directrius de vacunació de la WSAVA (2024) la consideren essencial per a tots els gossos a les regions on la malaltia és present, se'n coneixen els serogrups implicats i hi ha vacunes adequades. El consens ACVIM va més enllà i recomana vacunar tots els gossos cada any.
La pauta general de la WSAVA:
- Primera vegada (cadell o adult): dues dosis separades 2-4 setmanes. En cadells, la primera se sol posar a partir de les 8 setmanes.
- Reforç: cada any. És una vacuna inactivada i la seva protecció dura menys que la de les vacunes víriques: els estudis la situen en 12-14 mesos.
- Si ha passat el termini (18 mesos o més des de l'última dosi), la WSAVA aconsella, per precaució, tornar a començar amb dues dosis.
Què en pots esperar: protegeix contra els serogrups que conté, no contra tots. Un gos vacunat es pot infectar amb una variant no inclosa. Per això les directrius prefereixen les vacunes amb més serogrups. A Espanya, el registre CIMAVet de l'AEMPS recull vacunes amb dos serogrups i vacunes tetravalents (les «L4»), que cobreixen Canicola, Icterohaemorrhagiae, Australis i Grippotyphosa.
La leptospirosi és la «L» de les sigles de moltes vacunes combinades. Atenció a un detall: encara que la resta de la combinada (brom, parvovirus) es reforci cada tres anys, la leptospirosi s'ha de posar cada any. Les dates són al calendari de vacunes del gos.
Altres mesures de prevenció
- Evita que begui o es banyi en aigua estancada, sobretot després de pluges.
- Controla els rosegadors a casa i al jardí, i limita-hi l'accés del gos.
- Si el teu gos ha conviscut amb un altre de diagnosticat, digues-ho al veterinari: pot valorar un tractament preventiu.
- Un gos que ja ha passat la leptospirosi s'ha de continuar vacunant: la infecció no protegeix contra altres variants.
Com t'ajuda la cartilla digital
La vacuna de la leptospirosi és la que més fàcilment queda enrere, perquè és anual encara que altres vacunes del gos no ho siguin. A la cartilla digital hi apuntes la data de cada dosi i reps l'avís del reforç abans que passi el termini. Si el gos emmalalteix, pots portar al veterinari l'historial de vacunes i les anàlisis desades. Pots crear la cartilla gratis.
Contingut orientatiu; no substitueix la consulta amb el teu veterinari. Consulta l'avís mèdic.
Preguntes freqüents
La leptospirosi del gos es contagia a les persones?
Sí, és una zoonosi. Tot i així, el consens ACVIM del 2023 considera que el contagi d'un gos malalt a la seva família és de baix risc si es prenen precaucions bàsiques: guants per netejar l'orina, rentat de mans i completar el tractament antibiòtic. Davant de qualsevol símptoma, consulta el teu metge.
Quins són els símptomes de la leptospirosi en gossos?
Al principi, febre, abatiment, falta de gana, dolor muscular i vòmits. En pocs dies poden aparèixer signes de dany renal (beu i orina molt més, o deixa d'orinar), icterícia per dany hepàtic, sagnats o dificultat per respirar. Alguns gossos gairebé no mostren signes.
Com es contagia la leptospirosi en gossos?
Per contacte de les mucoses o de ferides a la pell amb orina d'animals infectats, sobretot rosegadors, o amb aigua estancada, fang i terra humida contaminats, on el bacteri pot romandre setmanes o mesos. També en caçar rosegadors i de gos a gos.
Té cura la leptospirosi en gossos?
Es tracta amb antibiòtics pautats pel veterinari i amb cures de suport per al ronyó i el fetge; els casos greus poden necessitar diàlisi. Molts gossos es recuperen si es tracten aviat, però alguns queden amb malaltia renal crònica i les formes més greus poden ser mortals.
Cada quant es posa la vacuna de la leptospirosi?
Cada any. Segons les directrius de la WSAVA del 2024, la primera vegada es posen dues dosis separades de 2 a 4 setmanes i després un reforç anual. Si han passat 18 mesos o més des de l'última dosi, es recomana tornar a començar amb dues dosis.
Un gos vacunat pot tenir leptospirosi?
Sí, tot i que és menys probable. La vacuna protegeix contra els serogrups que conté, i hi ha altres variants del bacteri que no hi estan incloses. A més, la protecció dura al voltant d'un any, de manera que un gos amb el reforç caducat torna a estar exposat.
