Si el teu gos toca, llepa o mossega una eruga processionària, és una urgència veterinària. Els seus pèls urticants alliberen una toxina que inflama la llengua i la boca, pot necrosar el teixit i, en els casos greus, dificulta la respiració. Esbandeix la zona amb aigua tèbia a raig, sense fregar, i ves a la clínica immediatament.
El risc es concentra a finals de l'hivern i principis de la primavera, quan les erugues baixen dels pins en fila. Els gossos s'hi exposen més que ningú perquè les oloren i les toquen amb el morro. Amb unes poques precaucions en aquests mesos, gairebé tots els ensurts s'eviten.
| Què és | L'eruga d'una papallona nocturna (Thaumetopoea pityocampa) que viu en pins i cedres |
|---|---|
| Per què fa mal | Els seus pèls urticants contenen una toxina, la thaumatopina |
| Quan hi ha més risc | De gener a abril, quan baixen de l'arbre en processó |
| Què cal fer | Aigua tèbia a raig, sense fregar, i veterinari immediatament |
| Afecta les persones | Sí: urticària, irritació d'ulls, nas i gola i reaccions al·lèrgiques |
| Urgència | Sempre; si se la va poder empassar, el risc de mort pot aparèixer en poques hores |
Què és la processionària i per què és perillosa
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és una papallona nocturna les erugues de la qual s'alimenten de les agulles dels pins i també ataquen els cedres. Passen l'hivern a les bosses, aquells nius blancs de seda que es veuen a les branques, i quan acaben de créixer baixen a terra en fila per enterrar-se.
El problema són els pèls. Segons el servei de sanitat forestal del Govern de les Illes Balears, a partir de la tercera fase de creixement les erugues tenen pèls urticants (tricomes) que alliberen a l'aire a milers quan se senten amenaçades i que contenen la thaumatopina, la toxina responsable de la reacció. L'Organització Col·legial Veterinària xifra en uns 500.000 els pèls que cobreixen el cos de cada eruga.
No cal que el gos se la mengi. N'hi ha prou que l'olori o la toqui amb el morro, la llengua o una pota. A més, els pèls es desprenen i queden en suspensió, i els dies de vent s'escampen fàcilment, de manera que el risc no es limita a tocar l'eruga.
Quan hi ha risc
El moment crític és el descens. Sanitat forestal de les Balears el situa a finals de l'hivern, quan les temperatures superen els 10 °C, i parla de processons de gener a març. El díptic de l'Ajuntament de Sabadell i el Col·legi de Veterinaris de Barcelona (2026) assenyala febrer, març i abril. L'Organització Col·legial Veterinària adverteix que apareixen cada cop més aviat perquè la sequera i les altes temperatures n'acceleren el desenvolupament.
A la pràctica: de gener a abril, compte en qualsevol zona amb pins, sigui bosc, parc o jardí, i més si veus bosses a les branques. Les dates canvien amb el clima de cada lloc i de cada any.
Símptomes en el gos
El díptic del Col·legi de Veterinaris de Barcelona i la campanya del Col·legi de Veterinaris de la Regió de Múrcia (febrer del 2026) descriuen aquests signes:
- Salivació intensa.
- Inflamació de la llengua, els llavis i el morro.
- Dolor intens i agitació; el gos es grata o es frega la cara de manera compulsiva.
- Vòmits i dificultat per empassar.
- Llengua blavosa.
- Febre.
- Dificultat per respirar, en els casos greus.
- Als ulls: conjuntivitis severa i úlceres a la còrnia.
- Necrosi de la llengua: el teixit danyat mor i el gos en pot perdre una part.
La gravetat depèn de quant contacte hi hagi hagut i d'on. El Consell de Col·legis Veterinaris de Castella i Lleó adverteix que, si la reacció afecta la laringe, l'animal pot morir per asfíxia. I el Col·legi de Múrcia, que si s'ha pogut empassar l'eruga el risc de mort pot aparèixer en poques hores.
Què cal fer pas a pas
És una urgència. Els passos que recomanen els col·legis veterinaris, mentre vas cap a la clínica:
- Aparta el gos de les erugues i evita que es llepi o es fregui la zona: el contacte s'estén i la reacció empitjora.
- Protegeix-te les mans abans de tocar-li la boca o el morro. Els pèls també t'afecten a tu.
- Esbandeix amb aigua tèbia abundant a raig la zona afectada, sense fregar. Si el contacte ha estat a la boca, deixa-hi caure l'aigua a raig; pots fer servir una xeringa sense agulla o una ampolla.
- Ves al veterinari immediatament, al centre més proper, i truca pel camí per avisar que hi arribes amb un contacte amb processionària.
El que no s'ha de fer:
- No freguis ni amb la mà ni amb un drap: pot escampar la toxina dels pèls i empitjorar la reacció.
- No esperis a veure com evoluciona. El quadre es pot agreujar en poques hores.
- No li donis medicaments pel teu compte, i encara menys de persones.
- No toquis les erugues ni intentis retirar-les sense protecció.
Exemple: al març, una gossa jove olora una fila d'erugues sota un pi del parc i de seguida comença a bavejar i a fregar-se el morro amb les potes. La seva propietària li subjecta les potes, li deixa caure aigua tèbia de l'ampolla sobre el morro i la llengua, sense fregar, i condueix directa a urgències mentre truca per avisar.
Què passa a la clínica
El tractament el decideix el veterinari segons la zona afectada i la gravetat. L'Organització Col·legial Veterinària subratlla que un bon diagnòstic i una actuació ràpida poden resoldre el problema del tot. Si la llengua s'arriba a necrosar, el gos pot perdre part del teixit.
Ajuda molt arribar-hi amb dades: a quina hora va ser, on, si es va poder empassar l'eruga i què has fet fins aleshores. Si no saps a quina clínica anar, al directori de clíniques veterinàries pots buscar les de la teva zona; convé tenir-ne localitzada una amb urgències abans que faci falta.
Com evitar-ho
- Evita les zones de pins de gener a abril i fixa't si hi ha bosses a les branques.
- Corretja curta i gos vigilat si hi has de passar. Sanitat forestal de les Balears afegeix que, amb gossos joves o nerviosos, pot ser recomanable el morrió durant aquelles setmanes.
- Atent a terra: les files d'erugues, i també els dies de vent.
- Si tens pins al jardí amb bosses, cal eliminar-les com més aviat millor. Qui les manipuli s'ha de protegir tot el cos: pantaló llarg, màniga llarga, guants i ulleres.
- Fes cas de la senyalització. Alguns ajuntaments i comunitats senyalitzen les zones afectades durant l'hivern i la primavera.
És un dels riscos estacionals que repassem a la guia de salut del gos.
Risc per a les persones
Els pèls també afecten les persones. Segons l'Organització Col·legial Veterinària, poden irritar ulls, orelles, nas i gola; el Consell de Col·legis Veterinaris de Castella i Lleó parla de reaccions que van de la urticària a l'al·lèrgia, i recomana extremar les precaucions amb els infants a les pinedes. Si tens al·lèrgia, allunya't de la zona, i si apareix una reacció, ves al metge.
Sempre que sospitis un contacte amb processionària, encara que els símptomes semblin lleus. I amb la màxima urgència si:
- Té la llengua, els llavis o el morro inflats.
- Baveja molt o no pot empassar.
- Li costa respirar.
- Té la llengua blavosa.
- S'ha pogut empassar l'eruga.
- Té un ull vermell o adolorit després de passejar per una pineda.
Com t'ajuda la cartilla digital
En una urgència, el veterinari que atén el teu gos pot no ser el de sempre. Amb la cartilla digital portes al mòbil el seu historial, les vacunes, els tractaments i els documents, i els pots compartir amb la clínica al moment. També hi pots anotar l'episodi perquè quedi registrat. Pots crear la cartilla gratis.
Contingut orientatiu; no substitueix la consulta amb el teu veterinari. Llegeix el nostre avís mèdic.
Preguntes freqüents
Què faig si el meu gos ha tocat una processionària?
Evita que es llepi o es fregui, esbandeix la zona amb aigua tèbia abundant a raig, sense fregar, i porta'l al veterinari immediatament. És el que recomanen els col·legis veterinaris. No esperis a veure si millora ni li donis medicaments pel teu compte.
Quins símptomes té un gos que ha tocat una processionària?
Salivació intensa, inflamació de la llengua, els llavis i el morro, dolor i agitació, vòmits i dificultat per empassar. En els casos greus, dificultat per respirar i necrosi de la llengua. Si els pèls arriben als ulls, conjuntivitis severa i úlceres a la còrnia.
En quins mesos hi ha processionària?
El risc més alt és quan les erugues baixen dels pins en fila per enterrar-se, a finals de l'hivern i principis de la primavera: de gener a abril, segons la zona i el clima. L'Organització Col·legial Veterinària adverteix que apareixen cada cop més aviat.
Un gos pot morir per la processionària?
Sí. Els col·legis veterinaris adverteixen que la reacció pot causar la mort per asfíxia si afecta la laringe, i que, si el gos s'ha pogut empassar l'eruga, el risc de mort pot aparèixer en poques hores. Per això es considera una urgència.
La processionària és perillosa encara que el gos no la toqui?
Ho pot ser. Les erugues alliberen els pèls urticants a l'aire quan se senten amenaçades, i els dies de vent s'escampen fàcilment. Per això es recomana evitar les zones de pins de gener a abril i portar el gos amb corretja curta.
