La sarna en gossos és una malaltia de la pell causada per àcars microscòpics. N'hi ha dos tipus principals: la sarcòptica, molt contagiosa, amb picor intensa i que pot passar de manera passatgera a les persones, i la demodècica, que no s'encomana. Totes dues tenen tractament veterinari eficaç; cap es cura amb remeis casolans.
Saber quina de les dues té el teu gos ho canvia tot: si cal tractar els altres animals de casa, si cal rentar mantes i si tu pots notar picor. Aquesta distinció no es fa a ull: la fa el veterinari mirant mostres de pell al microscopi.
| Què és | Malaltia de la pell causada per àcars. Els dos tipus principals en el gos són la sarna sarcòptica (Sarcoptes scabiei) i la demodècica (Demodex canis). |
|---|---|
| Com s'encomana | La sarcòptica, per contacte amb un gos o una guineu infestats i per mantes o raspalls. La demodècica no es considera contagiosa: l'àcar passa de la mare al cadell els primers dies de vida. |
| Quan apareixen els símptomes | En la sarcòptica, entre 10 dies i 8 setmanes després del contacte (MSD Veterinary Manual). |
| Afecta les persones? | La sarcòptica sí, amb una erupció amb picor que sol ser passatgera. La demodècica no. |
| Tractament | Antiparasitaris acaricides receptats pel veterinari. En la sarcòptica es tracten també els gossos que conviuen amb el malalt. |
| Urgència | No es cura sola (tret de la demodècica localitzada) i la sarcòptica s'estén i s'encomana: demana hora en pocs dies, o el mateix dia si hi ha senyals d'alarma. |
Què és la sarna i quins tipus hi ha
«Sarna» és el nom comú de diverses malalties de la pell produïdes per àcars, uns parents diminuts de les paparres que no es veuen a ull nu. En el gos, les dues que importen són molt diferents entre si, i per això convé no posar-les al mateix sac. És un dels problemes de pell que repassem a la guia de salut del gos.
- Sarna sarcòptica. La causa Sarcoptes scabiei var. canis. La femella excava galeries a la capa més superficial de la pell i hi pon els ous; d'ou a adult passen de 2 a 3 setmanes, segons la guia d'ectoparàsits d'ESCCAP (el consell europeu d'experts en paràsits d'animals de companyia; 7a edició, 2022). És molt contagiosa i fa una picor molt forta.
- Sarna demodècica o demodicosi. La causa Demodex canis, un àcar allargat que viu dins dels fol·licles del pèl. ESCCAP el considera part de la fauna normal de la pell: molts gossos en tenen en petita quantitat sense cap signe. La malaltia apareix quan l'àcar es multiplica en excés, gairebé sempre perquè les defenses del gos no el controlen.
Hi ha altres àcars que també donen problemes de pell o d'orella en el gos, com els àcars de les orelles (Otodectes cynotis) i la Cheyletiella, coneguda com a «caspa que camina». Són més habituals en gats i els expliquem a sarna en gats.
| Sarna sarcòptica | Sarna demodècica | |
|---|---|---|
| Àcar | Sarcoptes scabiei | Demodex canis |
| S'encomana? | Sí, molt | No es considera contagiosa |
| Picor | Molt intensa, de vegades abans que es vegin lesions | Escassa o absent, tret que la pell s'infecti |
| On comença | Vores de les orelles, musell, colzes i garrons | Cara, contorn dels ulls i potes del davant |
| Passa a persones? | Sí, de manera passatgera | No |
Símptomes: com es reconeix cadascuna
Sarna sarcòptica. El signe que la defineix és la picor: intensa, d'aparició més o menys brusca, i que pot començar abans que es vegi res a la pell. Les primeres lesions són enrogiment i granets; després arriben les crostes i les clapes sense pèl, agreujades pel mateix gratar-se. Les zones típiques són les vores de les orelles, el musell, els colzes i els garrons (el «taló» de la pota del darrere), i també el ventre i el pit, segons l'MSD Veterinary Manual. Sense tractament s'estén a tot el cos i el gos pot aprimar-se i afeblir-se.
Sarna demodècica. Té dues formes amb pronòstics molt diferents:
- Localitzada. Una o poques clapes petites sense pèl, ben delimitades, amb una mica de descamació, gairebé sempre a la cara i a les potes del davant. Quan afecta les parpelles fa un aspecte d'«ulleres». Normalment no pica. És més freqüent en cadells de menys de 6 mesos i, segons ESCCAP, se sol resoldre sola en 6-8 setmanes.
- Generalitzada. Zones extenses sense pèl, pell enrogida, engruixida i greixosa, sovint amb pústules, mala olor i afectació de les potes per infecció bacteriana afegida. La forma juvenil apareix entre els 2 i els 18 mesos; la de l'adult, més rara, se sol veure en gossos de més de 4 anys i sovint acompanya una altra malaltia que abaixa les defenses (problemes hormonals, tumors, tractaments immunosupressors). És una malaltia seriosa que necessita un tractament llarg.
Les clapes amb descamació i poca picor també les produeix un fong; si és el teu cas, mira tinya en gossos. I un gos que es grata molt no sempre té sarna: les puces i les al·lèrgies són causes possibles que el veterinari haurà de descartar.
Com s'encomana i si passa a les persones
La sarcòptica es transmet per contacte directe amb un animal infestat i també de manera indirecta. ESCCAP assenyala que l'àcar pot sobreviure un temps fora de l'animal, de manera que llits, mantes i estris de perruqueria contaminats poden ser font de contagi. Les guineus en són un reservori conegut: la fitxa de zoonosis de FECAVA (la federació europea d'associacions veterinàries d'animals de companyia) les cita com a reservori per als gossos. Els signes apareixen entre 10 dies i 8 setmanes després del contacte.
S'encomana a les persones? Sí. ESCCAP indica que és molt habitual que les persones que conviuen amb un gos amb sarna sarcòptica tinguin signes a la pell. Però l'àcar del gos està adaptat al gos: en nosaltres la infestació és temporal. FECAVA en diu «pseudosarna»: picor i granets semblants als de la sarna humana, de curta durada. Si et pica la pell i el teu gos està en tractament per sarna, digues-ho al teu metge. La sarna humana pròpiament dita la causa una altra varietat de l'àcar i s'encomana entre persones, no des del gos.
La demodècica és una altra història. Els cadells reben l'àcar de la mare per contacte durant la lactància, els primers dies de vida. L'MSD Veterinary Manual no la considera contagiosa i ESCCAP precisa que els Demodex estan adaptats a la seva espècie i no infesten altres animals ni les persones. Un gos amb demodicosi no necessita aïllament.
Què farà el veterinari
La prova bàsica és el raspat de pell: es rasca suaument la superfície amb una fulla per recollir material i mirar-lo al microscopi.
- En la demodicosi el raspat és profund (o s'arrenquen pèls) i els àcars se solen veure sense dificultat.
- En la sarcòptica és a l'inrevés: els àcars són pocs i difícils de trobar. ESCCAP adverteix que la sensibilitat del raspat pot baixar fins al 20 %, de manera que un resultat negatiu no la descarta. El veterinari es basa en la història (picor brusca, contacte amb altres gossos, persones de casa amb picor), en l'exploració (en fregar la vora de l'orella, la majoria dels gossos afectats fan el gest de gratar-se) i, si cal, en una anàlisi de sang que busca anticossos, que no donen positiu fins almenys 5 setmanes després del contagi. Quan la sospita és alta i no es veuen àcars, l'habitual és tractar i valorar la resposta.
En la demodicosi generalitzada d'un gos adult, el veterinari buscarà a més la malaltia de fons que l'ha desencadenada.
Tractament i quant triga a curar-se
El tractament el prescriu el veterinari segons el tipus de sarna, l'edat, el pes i la raça del gos. No donem dosis ni pautes: aquí tens el que pots esperar.
- Sarna sarcòptica. S'utilitzen acaricides d'acció sistèmica (que arriben a tota la pell a través de l'organisme), en comprimit o en pipeta. ESCCAP cita dues famílies amb productes registrats: les isoxazolines i les lactones macrocícliques. Segons el producte n'hi ha prou amb una administració o cal repetir-la al cap d'un mes. Es tracten també tots els gossos que conviuen amb el malalt, tinguin signes o no. El veterinari hi pot afegir banys per estovar les crostes i medicació per a la picor o la infecció.
- Demodicosi localitzada. Moltes vegades només es vigila, amb revisions i raspats cada 2-4 setmanes per comprovar que no avança.
- Demodicosi generalitzada. Acaricida durant mesos, antibiòtic si hi ha infecció de la pell i controls amb raspat cada mes. El tractament es manté fins després de diversos controls negatius seguits, i ESCCAP només dona el gos per curat si no recau en els 12 mesos següents. Les recaigudes són freqüents quan es deixa abans d'hora.
Dos avisos importants. Els corticoides estan contraindicats en la demodicosi perquè poden fer que es generalitzi: no facis servir pel teu compte cremes ni pastilles que tinguis a casa. I alguns acaricides són perillosos en gossos amb una sensibilitat genètica a certs fàrmacs, descrita sobretot en collies i els seus encreuaments; és un altre motiu per no medicar sense recepta.
Què cal fer a casa mentre dura
Aquestes mesures són per a la sarna sarcòptica, que és la contagiosa:
- Mantén el gos separat d'altres gossos fins que el veterinari ho indiqui: res de parcs de gossos, residències ni perruqueria.
- Renta mantes, fundes i roba de llit del gos a 60 °C i neteja a fons les seves zones de descans, com recomana ESCCAP.
- Manipula'l amb guants mentre duri el tractament i renta't les mans després.
- Porta a revisió els altres gossos de casa encara que no es gratin.
- Completa el tractament encara que la picor millori en pocs dies.
En la demodicosi no cal aïllar ni desinfectar. El que sí que ajuda és cuidar l'estat general del gos (alimentació, desparasitació interna, control d'altres malalties) i no faltar a les revisions.
- Picor tan intensa que el gos no descansa o es fa ferides en gratar-se.
- Lesions que s'estenen en pocs dies, pell amb pus, mala olor o sagnat.
- Decaïment, febre, pèrdua de gana o aprimament.
- Clapes sense pèl o crostes en un cadell, un gos gran o un gos amb una altra malaltia o en tractament amb corticoides.
- Persones de casa amb picor o erupció al mateix temps que el gos: elles, al seu metge; el gos, al veterinari.
Com es prevé
Per a la sarcòptica, la prevenció consisteix a evitar el contacte amb gossos amb lesions i picor i amb guineus, i a no compartir mantes ni raspalls amb animals de procedència desconeguda. Alguns antiparasitaris externs d'ús habitual estan registrats també contra aquest àcar; pregunta al teu veterinari si el que fa servir el teu gos el cobreix quan revisis el seu pla de desparasitació.
La demodicosi no es pot prevenir evitant contactes, perquè l'àcar ja viu a la pell. Com que se sospita un component hereditari en la forma generalitzada juvenil, els manuals recomanen no criar amb els gossos que l'han patida.
Exemple. Un gos adoptat fa tres setmanes comença a gratar-se sense parar les orelles i els colzes, i al cap de pocs dies a la seva propietària li surten granets que piquen als avantbraços. El raspat surt negatiu, però el veterinari tracta igualment el gos i l'altre gos de casa per sospita de sarna sarcòptica. Amb el tractament, el rentat de mantes a 60 °C i la visita de la propietària al seu metge, la picor de tots va cedint les setmanes següents.
Com t'ajuda la cartilla digital
La sarna es tracta amb administracions que cal repetir en data i amb revisions mensuals. A la cartilla digital pots apuntar cada antiparasitari amb la seva data i rebre l'avís del següent, desar els informes dels raspats i portar tot l'historial a la consulta o compartir-lo amb la clínica. Pots crear la cartilla gratis en un parell de minuts.
Contingut orientatiu; no substitueix la consulta amb el teu veterinari. Consulta el nostre avís mèdic.
Preguntes freqüents
La sarna dels gossos s'encomana als humans?
La sarna sarcòptica sí que pot passar a les persones que conviuen amb el gos: provoca granets i picor, però l'àcar del gos no s'estableix a la pell humana i la infestació és passatgera. La sarna demodècica no s'encomana a les persones. Si tens picor, consulta el teu metge.
Com sé si el meu gos té sarna?
No es pot saber a ull nu. Fan sospitar una picor molt intensa amb crostes a orelles, colzes i garrons (sarcòptica) o clapes sense pèl i sense picor a la cara i les potes d'un gos jove (demodècica). El diagnòstic el fa el veterinari amb un raspat de pell vist al microscopi.
Quant triga a curar-se la sarna en un gos?
Depèn del tipus. La sarcòptica sol necessitar una o dues administracions d'acaricida separades un mes. La demodècica localitzada se sol resoldre sola en 6-8 setmanes. La generalitzada pot requerir mesos de tractament i controls, i només es considera curada si no hi ha recaiguda en els 12 mesos següents.
La sarna demodècica és contagiosa per a altres gossos?
No es considera contagiosa. L'àcar Demodex forma part de la pell normal de molts gossos i passa de la mare als cadells els primers dies de vida. La malaltia apareix quan les defenses no el controlen, no per contacte amb un altre gos malalt, de manera que no cal aïllar-lo.
Es pot curar la sarna amb remeis casolans?
No. Els àcars de la sarna viuen dins la pell o dins els fol·licles del pèl i només s'eliminen amb acaricides receptats pel veterinari. Els remeis casolans endarrereixen el tractament i poden irritar la pell. Tampoc facis servir cremes amb corticoides: en la sarna demodècica la poden empitjorar.
