La leishmaniosi en gossos és una malaltia causada pel paràsit Leishmania infantum, que es transmet per la picada d'un flebòtom, un insecte semblant a un mosquit petit. Pot trigar de tres mesos a uns quants anys a donar símptomes. El tractament no elimina el paràsit, però permet controlar la malaltia en molts gossos.
És endèmica al sud d'Europa, Espanya inclosa. Molts gossos infectats no emmalalteixen mai, i els que emmalalteixen ho fan de maneres molt diferents: des d'una lesió a la pell fins a una insuficiència renal. Per això compten tant la prevenció i les revisions.
| Què és | Malaltia parasitària causada per Leishmania infantum |
|---|---|
| Com es contagia | Per la picada d'un flebòtom femella; no per conviure amb un altre gos |
| Incubació | De tres mesos a anys, segons la resposta immunitària del gos |
| Afecta les persones | Sí, és una zoonosi; la via de contagi també és el flebòtom |
| Prevenció | Repel·lents contra el flebòtom, evitar l'exterior al vespre i vacuna si el veterinari l'aconsella |
| Té cura | El paràsit no s'elimina; es controla amb tractament i revisions |
Què és i com es contagia
La causa és un paràsit microscòpic, Leishmania infantum. El transmeten les femelles dels flebòtoms quan piquen per alimentar-se de sang. Segons la guia 5 d'ESCCAP sobre malalties transmeses per vectors (edició del 2024), el gos és el principal reservori, és a dir, l'animal en què el paràsit es manté.
La mateixa guia recull altres vies descrites en gossos que no depenen de l'insecte: de la mare als cadells durant la gestació, per transfusió de sang d'un donant infectat i per via venèria. No se sap quin pes real tenen en l'extensió de la malaltia. El contagi directe per mossegades o ferides s'ha plantejat, però no està demostrat.
Després de la picada, el paràsit es multiplica a la pell i es reparteix pels ganglis, la melsa, el fetge i el moll de l'os. La incubació va de tres mesos a anys i depèn de les defenses de cada gos. Només una proporció baixa dels gossos infectats arriba a mostrar signes clínics.
ESCCAP assenyala indicis de més resistència en algunes races, com el ca eivissenc, i de més predisposició a emmalaltir en d'altres, com el pastor alemany, el rottweiler, el cocker i el bòxer. No s'ha descrit que l'edat o el sexe canviïn el risc.
On i quan hi ha risc
La leishmaniosi canina és endèmica al sud d'Europa, amb taxes d'infecció de fins al 60 % en poblacions de gossos exposades, segons ESCCAP. Els gossos que viuen a l'exterior, els de caça, els de carrer i els adoptats en zones endèmiques són els més exposats.
Els flebòtoms són nocturns: la majoria de les espècies busquen a qui picar després de la posta de sol, i la seva activitat necessita una temperatura mínima de 15 °C. Com a regla general, la temporada va d'abril a novembre, tot i que canvia d'un any a l'altre i d'una regió a l'altra. En zones càlides, com el sud d'Espanya, pot caldre protegir el gos tot l'any.
Símptomes de la leishmaniosi en gossos
Els signes són molt variables. El primer que de vegades apareix és una petita lesió al punt de la picada (orella, nas o abdomen), que dura unes setmanes, es cura sola i se sol confondre amb la picada d'un altre insecte. Quan la malaltia es generalitza, ESCCAP descriu aquests signes:
- Generals: ganglis augmentats, pèrdua de pes i de gana, debilitat, pèrdua de massa muscular i genives pàl·lides.
- Pell: caiguda del pèl, descamació intensa, úlceres, nòduls i ungles que creixen massa. Les lesions generalitzades normalment no fan picor.
- Sagnats: hemorràgia nasal i sang a l'orina.
- Ronyó: beure i orinar més del que és habitual. L'afectació renal es considera un indicador de mal pronòstic.
- Ulls: conjuntivitis, inflamació de les parpelles i uveïtis (inflamació de l'interior de l'ull).
- Altres: coixeses, vòmits i diarrea.
Cap d'aquests signes és exclusiu de la leishmaniosi: altres malalties de la pell o les que transmeten les paparres s'hi poden assemblar. A la guia de salut del gos tens la resta de senyals que convé vigilar.
Com es diagnostica
No es diagnostica a ull. La guia de maneig clínic de la leishmaniosi canina i felina publicada per l'AEMPS (juliol del 2026), basada en els consensos del grup LeishVet, demana confirmar la infecció abans de tractar. El veterinari combina:
- Serologia quantitativa: una anàlisi de sang que mesura la quantitat d'anticossos. En gossos amb signes compatibles, la guia no recomana quedar-se amb un test ràpid, perquè cal quantificar els anticossos per decidir i fer-ne el seguiment.
- Citologia o biòpsia: veure el paràsit al microscopi en una mostra de gangli, moll de l'os o pell.
- PCR: una tècnica que detecta l'ADN del paràsit.
- Hemograma, bioquímica i anàlisi d'orina, per saber com estan els ronyons i la resta de l'organisme.
Els anticossos triguen a aparèixer: segons ESCCAP, uns 3-5 mesos des de la infecció, i més en infeccions sense símptomes. Un resultat negatiu poc després d'un estiu de risc no descarta res. La guia de l'AEMPS recomana fer proves un o dos cops l'any, segons el nivell de risc, a tot gos que visqui en una zona endèmica o en procedeixi.
Pronòstic segons l'estadi
Un gos infectat i sa (leishmaniosi subclínica) no necessita tractament específic, segons la guia de l'AEMPS. Els que emmalalteixen es classifiquen en quatre estadis, que orienten el tractament i el pronòstic:
| Estadi | Què s'hi veu | Pronòstic |
|---|---|---|
| I. Lleu | Signes lleus, com una dermatitis amb petits bonys o un gangli augmentat; anàlisis normals | Normalment bo |
| II. Moderada | Lesions de pell esteses, ungles llargues, ganglis augmentats, pèrdua de gana i de pes; anèmia lleu i proteïnes alterades | De bo a reservat |
| III. Greu | A més, danys per dipòsit d'immunocomplexos, com glomerulonefritis o uveïtis; malaltia renal crònica en fases inicials | Reservat |
| IV. Molt greu | Tromboembolisme pulmonar, síndrome nefròtica o malaltia renal terminal | Desfavorable |
El que més pesa en el pronòstic és l'estat dels ronyons. Per això l'anàlisi d'orina forma part de totes les revisions.
Tractament: què se'n pot esperar
El tractament el prescriu i l'ajusta el veterinari. Sol combinar un fàrmac leishmanicida, que elimina paràsits (antimoniat de meglumina o miltefosina), amb un altre de leishmaniostàtic, que en frena la multiplicació (al·lopurinol). L'al·lopurinol és un medicament autoritzat només per a ús humà que el veterinari prescriu amb control periòdic de l'orina i ecografies. No donis al teu gos medicaments de persones pel teu compte.
ESCCAP és clara amb les expectatives: la millora es pot veure en poques setmanes, però la curació clínica triga mesos, el gos continua infectat encara que estigui bé i les recaigudes són freqüents. Després del tractament es recomana revisar el gos al cap de tres mesos i després cada sis.
Com prevenir-la
Cap mesura protegeix al cent per cent. Se'n sumen diverses:
- Repel·lents contra el flebòtom: collars, pipetes o esprais amb piretroides sintètics, durant tota la temporada de risc. ESCCAP ho considera avui l'estratègia més prometedora. Tria el producte amb el teu veterinari i, si convius amb gats, avisa'l: la permetrina és tòxica per a ells.
- Horaris: que el gos sigui dins de casa al capvespre i a la matinada durant la temporada.
- Casa: mosquiteres de malla molt fina a portes i finestres i retirar escombraries i restes orgàniques a prop d'on dorm el gos.
- Vacuna: ESCCAP indica que la combinació de piretroides i vacunació és la millor manera de controlar la malaltia. T'expliquem quines hi ha, què fan i quant costen a vacuna de la leishmaniosi en gossos.
- Anàlisis periòdiques, per detectar la infecció abans que hi hagi danys.
Els repel·lents s'organitzen amb la resta d'antiparasitaris externs; ho tens a la guia de desparasitació de gossos i gats.
Exemple: un gos adoptat a Múrcia que es trasllada a Astúries arriba sa i amb un test negatiu. Com que els anticossos poden trigar mesos a aparèixer, la seva veterinària repeteix l'anàlisi passat aquest termini i l'inclou a la revisió anual, encara que a la nova zona hi hagi menys flebòtoms.
Es contagia a les persones
Sí: la leishmaniosi per Leishmania infantum és una zoonosi. Segons l'informe del Ministeri de Sanitat sobre el risc de transmissió a Espanya (2012), és endèmica a la major part de la península i les Balears, i el gos n'és el principal reservori. L'Organització Mundial de la Salut explica que el paràsit es transmet per la picada de flebòtoms femella infectats i que només una petita part de les persones infectades emmalalteix.
El risc és més alt en infants i en persones immunodeprimides. Conviure amb un gos amb leishmaniosi no obliga a separar-se'n: l'important és que estigui diagnosticat, tractat i protegit amb repel·lent durant tota la temporada de risc (tot l'any en zones càlides), també després del tractament, perquè els flebòtoms no s'infectin quan el piquin. Si a casa hi ha una persona immunodeprimida, comenta-ho amb el teu metge i amb el teu veterinari.
- Sagna pel nas o hi ha sang a l'orina.
- Beu i orina molt més del que és habitual.
- Ha deixat de menjar, s'aprima de pressa o està molt dèbil.
- Té un ull vermell, adolorit o mig tancat.
- Respira amb dificultat.
- Té ferides o úlceres que no es curen, o coixeja sense un motiu clar.
- Ja està diagnosticat i reapareixen els signes: pot ser una recaiguda.
Com t'ajuda la cartilla digital
La leishmaniosi es porta amb dates: quan es va posar el collar o la pipeta i quan toca canviar-lo, quan va ser l'última anàlisi i quan és la revisió següent. A la cartilla digital hi apuntes cadascuna i reps l'avís de la següent. També hi pots desar els resultats de les anàlisis i compartir l'historial amb la clínica. Pots crear la cartilla gratis.
Contingut orientatiu; no substitueix la consulta amb el teu veterinari. Llegeix el nostre avís mèdic.
Preguntes freqüents
La leishmaniosi es contagia de gos a gos?
No per conviure, jugar o compartir menjadora. El paràsit el transmet la picada d'un flebòtom. Segons ESCCAP, s'han descrit altres vies en gossos (de la mare als cadells, per transfusió de sang i venèria), però no se sap quina importància real tenen.
La leishmaniosi en gossos té cura?
Els tractaments actuals no eliminen el paràsit. Segons ESCCAP, s'aconsegueix la curació clínica (el gos deixa de tenir signes) al cap de mesos, però continua infectat i les recaigudes són freqüents. Per això necessita revisions periòdiques i repel·lent cada temporada durant tota la vida.
Quant triga a aparèixer la leishmaniosi després de la picada?
La incubació va de tres mesos a uns quants anys i depèn de la resposta immunitària de cada gos, segons ESCCAP. Els anticossos que busca l'anàlisi de sang triguen uns 3-5 mesos a aparèixer, de manera que un test negatiu massa aviat no descarta la infecció.
El meu gos amb leishmaniosi em pot contagiar?
La via de contagi és la picada del flebòtom: l'insecte pica un animal infectat i després una persona. L'OMS indica que només una petita part de les persones infectades emmalalteix. El risc és més alt en infants i en persones immunodeprimides; consulta-ho amb el teu metge.
En quins mesos hi ha més risc de leishmaniosi?
Com a regla general, la temporada del flebòtom en zones endèmiques va d'abril a novembre, segons ESCCAP, i canvia segons l'any i la regió. En zones càlides, com el sud d'Espanya, pot caldre protegir el gos durant tot l'any.
