La piometra és una infecció bacteriana de l'úter que l'omple de pus. Afecta gosses sense esterilitzar, sobretot a partir dels cinc anys, i sol aparèixer entre quatre i sis setmanes després del zel. És una urgència: sense tractament pot acabar en xoc i mort. El tractament habitual és operar per extirpar l'úter i els ovaris.
No és una malaltia rara. En un estudi amb més de 260.000 gosses assegurades a Suècia, el 19 % havia tingut piometra abans de fer deu anys. Conèixer-ne els senyals és important perquè al principi es confonen amb «està estranya des del zel», i cada dia compta.
| Què és | Infecció bacteriana de l'úter, amb acumulació de pus |
|---|---|
| A qui afecta | Gosses sense esterilitzar, sobretot de més de 5 anys (també gates) |
| Quan apareix | El més habitual, 4-6 setmanes després del zel; gairebé sempre durant els 4 mesos següents |
| Senyals típics | Decaïment, falta de gana, molta set i orina, vòmits, fluix vaginal amb pus o sang |
| Tractament habitual | Cirurgia (ovariohisterectomia) després d'estabilitzar la gossa |
| Urgència | Sí, sempre |
Què és i per què apareix després del zel
Després de cada zel, la gossa passa uns dos mesos sota l'efecte de la progesterona, estigui prenyada o no. Aquesta hormona engruixeix el revestiment de l'úter, tanca el coll uterí, redueix les contraccions de la matriu i frena les defenses locals. Amb els cicles, el revestiment pot acabar formant quists: és el que s'anomena hiperplàsia endometrial quística.
En aquest úter preparat per a una gestació que no arriba, els bacteris troben un bon lloc per multiplicar-se. El més freqüent és Escherichia coli, segons el Manual Veterinari d'MSD. Per això la piometra apareix en la fase que segueix el zel: la versió per a propietaris del mateix manual la situa entre quatre i sis setmanes després, i una revisió de 2023 indica que se sol diagnosticar dins dels quatre mesos posteriors al zel.
Símptomes: piometra oberta i tancada
Els signes són variables i poden empitjorar de pressa:
- Decaïment, apatia.
- Falta de gana.
- Beu i orina molt més del que és normal.
- Vòmits.
- Febre (no sempre) i deshidratació.
- Fluix per la vulva amb pus, sovint amb sang.
- Abdomen inflat.
Que hi hagi fluix o no depèn de si el coll de l'úter està obert:
| Piometra oberta | Piometra tancada | |
|---|---|---|
| Coll de l'úter | Obert: el pus surt | Tancat: el pus es queda a dins |
| Què veus | Fluix amb pus o sang a la vulva, a la cua o on dorm | No hi ha fluix; l'abdomen es pot inflar |
| Risc | Es detecta abans | Passa més desapercebuda i l'úter es pot trencar |
La tancada és la més traïdora, perquè hi falta la pista del fluix. El Col·legi Americà de Cirurgians Veterinaris ho resumeix així: cal pensar en una piometra davant de qualsevol gossa sencera que estigui malalta.
Després del zel també es pot donar un embaràs psicològic, que infla l'abdomen i les mames però no emmalalteix la gossa; ho expliquem a quant dura l'embaràs d'una gossa. Si a més de la panxa hi ha set, vòmits, decaïment o fluix, no és això.
Si la teva gossa no està esterilitzada i ha tingut el zel durant les últimes setmanes o mesos, ves-hi el mateix dia si:
- Té fluix amb pus o sang per la vulva fora del zel.
- Beu i orina molt més del que és habitual.
- Està decaiguda, no menja o vomita.
- Té l'abdomen inflat o li fa mal.
- Està molt feble o amb les genives pàl·lides: és una emergència immediata.
No li donis antibiòtics ni altres medicaments que tinguis a casa: no resolen la infecció i endarrereixen el tractament.
Quines gosses tenen més risc
- Les no esterilitzades. Sense úter no hi ha piometra.
- Les de mitjana edat i les grans. A l'estudi suec amb més de 260.000 gosses assegurades (dades de 1995 a 2006), l'edat mitjana en el diagnòstic va ser de 7 anys, i el 19 % de les gosses l'havia patit abans dels deu. Un treball anterior amb la mateixa asseguradora va estimar un 23-24 %.
- Algunes races. Aquell treball va trobar més risc en collie de pèl llarg, rottweiler, cavalier king charles spaniel, golden retriever, bover de Berna i cocker spaniel anglès, i menys en pastor alemany i teckel. Segons la raça, la proporció de gosses afectades abans dels deu anys anava del 10 al 54 %.
- Les tractades amb hormones. El Manual d'MSD adverteix que la piometra pot aparèixer després d'administrar medicaments a base d'estrògens o de progesterona.
Són dades de gosses sueques amb assegurança veterinària, no d'Espanya; serveixen per dimensionar el problema, no com a probabilitat exacta per a la teva gossa.
Com la diagnostica el veterinari
El veterinari parteix de la història (gossa sencera, zel recent) i de l'exploració. Per confirmar-ho necessita veure un úter dilatat i ple de líquid:
- Ecografia abdominal: mostra l'úter augmentat de mida, amb la paret engruixida i líquid a l'interior. Permet distingir-lo d'una gestació.
- Radiografia: pot ser suggestiva, però no és definitiva.
- Anàlisis de sang i d'orina: valoren la infecció i com estan els ronyons, que sovint se'n ressenten. D'aquí ve la set excessiva.
Tractament: cirurgia i quan es planteja una altra cosa
El tractament recomanat és l'ovariohisterectomia: l'extirpació quirúrgica dels ovaris i de l'úter. És la mateixa operació que una esterilització, però feta sobre un úter infectat i en una gossa malalta, de manera que abans se l'estabilitza amb sèrums intravenosos i antibiòtics. El Col·legi Americà de Cirurgians Veterinaris (ACVS) la defineix com una emergència mèdica que exigeix intervenir amb rapidesa.
Hi ha un tractament mèdic, amb fàrmacs que buiden l'úter i antibiòtics, però el Manual d'MSD el reserva per a casos molt concrets: gosses joves que no estan greus i que es volen destinar a la cria. No està indicat si la gossa té afectació general, és més arriscat amb el coll tancat, perquè l'úter es pot trencar, i triga dies a fer efecte. Si en 48 hores no hi ha una millora clara, s'opera d'urgència. A més, l'èxit s'ha de considerar temporal: la piometra tendeix a repetir-se en zels posteriors.
Quina opció és l'adequada, amb quins fàrmacs i amb quina pauta ho decideix sempre el veterinari.
Pronòstic i recuperació
Amb cirurgia, la supervivència pot arribar al 80-100 % si no hi ha hagut contaminació de l'abdomen i la infecció general respon al tractament, segons l'ACVS. El pronòstic empitjora quan ja hi ha sèpsia greu o fallada d'òrgans, o quan l'úter s'ha trencat i ha provocat una peritonitis. Per això el factor que més pesa és el temps.
Després de l'operació, la gossa continua amb antibiòtics i les cures són semblants a les d'una esterilització: repòs, res de salts, escales ni passejades sense corretja durant les dues primeres setmanes, i protegir la ferida perquè no se la llepi.
Prevenció
L'única prevenció eficaç és l'esterilització. La majoria de les gosses i gates esterilitzades aviat no desenvoluparan piometra, assenyala l'ACVS. Hi ha una excepció poc freqüent, la piometra de monyó, que pot aparèixer si en la cirurgia va quedar una resta d'úter.
Si la teva gossa no està esterilitzada, el més útil és apuntar la data de cada zel i vigilar-la especialment durant els dos mesos següents. Tens més pautes a la nostra guia de salut del gos.
De què depèn el cost
No donem cap xifra perquè no hem trobat prou tarifes publicades per fer-ho amb rigor. Una cirurgia de piometra costa força més que una esterilització programada, perquè hi suma urgència, anàlisis, ecografia, estabilització amb sèrums, una anestèsia de més risc i, sovint, un o diversos dies d'hospitalització. El pes de la gossa, com arriba i si s'opera de nit o en festiu canvien molt la factura. Demana sempre pressupost per escrit. Pots localitzar centres al directori de clíniques veterinàries.
Com t'ajuda la cartilla digital
Anotar a la cartilla digital la data de cada zel et permet saber d'un cop d'ull si la teva gossa és a les setmanes de més risc i donar-la al veterinari com a dada exacta. També hi pots desar les anàlisis, les ecografies i l'informe de la cirurgia, i compartir tot l'historial amb la clínica. Pots crear la cartilla gratis.
Contingut orientatiu; no substitueix la consulta amb el teu veterinari. Consulta el nostre avís mèdic.
Preguntes freqüents
Què és la piometra en una gossa?
És una infecció bacteriana de l'úter, que s'omple de pus. Apareix en gosses sense esterilitzar, per l'efecte de la progesterona sobre la matriu després del zel, i el bacteri més freqüent és Escherichia coli. És una urgència veterinària: sense tractament pot progressar de pressa cap a xoc i mort.
Quins són els primers símptomes de la piometra?
Decaïment, falta de gana, molta més set i orina del que és normal i vòmits, setmanes després del zel. Si el coll de l'úter està obert hi ha fluix amb pus o sang per la vulva; si està tancat no hi ha fluix i l'abdomen es pot inflar.
Quant de temps després del zel apareix la piometra?
El més habitual és entre quatre i sis setmanes després del zel, segons el Manual Veterinari d'MSD. Una revisió de 2023 indica que la malaltia se sol diagnosticar dins dels quatre mesos següents. Fora d'aquest període és menys probable, però no impossible.
La piometra es cura sense operar?
El tractament recomanat és la cirurgia per extirpar l'úter i els ovaris. El tractament mèdic es reserva per a gosses joves, no greus i destinades a la cria; és més arriscat amb el coll uterí tancat i la piometra tendeix a repetir-se en zels posteriors. Ho decideix el veterinari.
Una gossa esterilitzada pot tenir piometra?
És molt poc probable. L'esterilització, que retira l'úter i els ovaris, és la prevenció eficaç. Hi ha una excepció rara, la piometra de monyó, que pot aparèixer si després de la cirurgia va quedar una resta de teixit uterí, segons el Col·legi Americà de Cirurgians Veterinaris.
Quin pronòstic té una gossa operada de piometra?
Amb cirurgia, la supervivència pot arribar al 80-100 % si no hi ha hagut contaminació de l'abdomen i la infecció general respon al tractament, segons el Col·legi Americà de Cirurgians Veterinaris. Empitjora si ja hi ha sèpsia greu, fallada d'òrgans o trencament de l'úter, i per això actuar aviat és decisiu.
