La tinya en gossos és una infecció de la pell i el pèl causada per fongs anomenats dermatòfits. Fa clapes sense pèl amb descamació, pèls trencats i crostes, normalment amb poca picor, i s'encomana a altres animals i a les persones. En gossos sans se sol curar, però es tracta per escurçar-la i tallar el contagi.
El gos pot agafar el fong de tres llocs: d'un gat o d'un altre gos, de la terra o de rosegadors. Saber d'on ha vingut ajuda que no torni. I com que les lesions s'assemblen a les d'altres malalties de la pell, cal que el veterinari la confirmi.
| Què és | Infecció per fongs (dermatofitosi) de la pell i el pèl. No és un cuc ni té res a veure amb els cucs intestinals. |
|---|---|
| D'on ve | De gats i altres animals infectats (Microsporum canis), del sòl (Microsporum gypseum) o de rosegadors i conills (Trichophyton mentagrophytes). |
| Afecta les persones? | Sí, és una zoonosi. Causa una erupció amb picor, sovint en forma d'anell, que té tractament. |
| Es cura sola? | En animals sans es pot resoldre en 6-12 setmanes, però es tracta per escurçar-la i evitar contagis. |
| Tractament | Antifúngic tòpic a tot el cos més antifúngic oral, receptats pel veterinari, fins que el cultiu sigui negatiu. |
| A casa | Aspirar, netejar i desinfectar: les espores poden resistir fins a 18 mesos a l'entorn. |
Què és la tinya i d'on l'agafa un gos
Els dermatòfits són fongs que fan servir com a aliment la queratina, la proteïna del pèl i de la capa externa de la pell. La malaltia es diu dermatofitosi o tinya i, segons la guia de micosis superficials d'ESCCAP Espanya (el consell europeu d'experts en paràsits d'animals de companyia), és una de les infeccions de la pell més freqüents en animals de companyia. És un dels problemes de pell que repassem a la guia de salut del gos.
A diferència del gat, on gairebé tot és un sol fong, en el gos hi ha tres orígens habituals. Els percentatges són els que dona la fitxa per a propietaris de l'MSD Veterinary Manual:
| Fong | Casos | D'on ve | Situació típica |
|---|---|---|---|
| Microsporum canis | Al voltant del 70 % | Sobretot dels gats; també d'altres gossos | Arriba a casa un gatet o el gos conviu amb gats |
| Microsporum gypseum | Al voltant del 20 % | Del sòl: és un fong que viu a la terra | Gossos que viuen o passen molt de temps a l'exterior |
| Trichophyton mentagrophytes | Al voltant del 10 % | De petits rosegadors (conillets d'Índies, rates) i conills | Gossos que cacen o conviuen amb aquests animals |
ESCCAP hi afegeix un cas curiós: Trichophyton rubrum, un fong propi de les persones, que el gos pot agafar del seu propietari i no a l'inrevés.
El contagi es produeix per contacte amb l'animal infectat o amb pèls i espores que queden en llits, raspalls, mantes i transportins. Segons l'MSD Veterinary Manual, l'exposició no sempre acaba en malaltia, i les espores de l'entorn encomanen amb dificultat si la pell no té petites ferides. Tenen més risc els gossos joves, els que van solts o cacen i els que viuen en ambients càlids. ESCCAP assenyala a més un risc més alt de formes generalitzades en dàlmates, caniches, jack russell terrier, manchester terrier i yorkshire terrier.
Símptomes: com es veu
Les lesions solen aparèixer com a zones sense pèl aïllades a la cara, les puntes de les orelles, les potes i la cua. El que veuràs és una combinació de:
- Clapes sense pèl amb pèls trencats.
- Descamació (escates com caspa) i crostes.
- Pell enrogida, de vegades amb granets semblants a l'acne, o més fosca.
- Picor variable: en molts gossos és poca o cap.
Hi ha una forma més cridanera, el quèrion: un bony inflamat que l'MSD Veterinary Manual descriu com una reacció nodular al fong. També es poden infectar les ungles.
La tinya no és l'única cosa que deixa clapes. Si la picor és molt intensa i comença per les orelles i els colzes, o si les clapes són al voltant dels ulls d'un cadell, pot tractar-se d'àcars: ho expliquem a sarna en gossos. Les infeccions bacterianes de la pell i les al·lèrgies donen lesions semblants. Per això no serveix comparar amb fotos: cal fer proves.
S'encomana a les persones?
Sí. La tinya és una zoonosi i, segons ESCCAP, els animals infectats, amb signes o sense, i l'ambient contaminat són font d'infecció per als propietaris. Els CDC dels Estats Units la descriuen en persones com una erupció amb picor i descamació, sovint en forma d'anell. L'MSD Veterinary Manual precisa que les lesions humanes es tracten amb facilitat.
El que és assenyat:
- Renta't les mans després de tocar el gos; és el consell bàsic dels CDC.
- Fes servir guants per aplicar-li el tractament.
- Redueix el contacte estret dels infants amb el gos mentre tingui lesions, com demana ESCCAP.
- Si a algú de casa li surt una taca arrodonida que pica, que vagi al seu metge i li digui que el gos té tinya.
- No facis servir cremes amb corticoides pel teu compte: els CDC avisen que poden empitjorar la infecció.
Si a casa hi ha gats, convé que el veterinari els revisi també: poden portar el fong sense lesions. Ho expliquem a tinya en gats.
Com la diagnostica el veterinari
No hi ha una prova única que valgui per a tot, de manera que se'n solen combinar diverses:
- Làmpada de Wood. Sota aquesta llum ultraviolada, els pèls infectats per Microsporum canis poden brillar amb un color groc verdós. En el gos té una limitació important: els altres fongs habituals (M. gypseum, T. mentagrophytes) no fan mai fluorescència. Un resultat negatiu no descarta la tinya.
- Examen de pèls al microscopi. Permet veure les espores sobre el pèl.
- Cultiu de fongs. Es prenen pèls i escates de les lesions i s'envien al laboratori. És la tècnica més fiable per confirmar el diagnòstic segons ESCCAP, i identifica el fong, cosa que dona pistes sobre l'origen. El resultat triga de dies a setmanes.
- PCR. Detecta l'ADN del fong, però no distingeix espores vives de mortes.
- Biòpsia, en lesions nodulars o poc habituals.
Tractament i quant dura
En un gos sa, la tinya es pot resoldre sola en 6-12 setmanes, segons l'MSD Veterinary Manual. Tot i això les guies recomanen tractar de manera sistemàtica: s'escurça la malaltia i s'evita que el gos escampi espores per casa. El veterinari combina:
- Tractament tòpic a tot el cos, amb banys o locions antifúngiques. ESCCAP no recomana limitar-se a aplicar el producte sobre les lesions. És el que redueix la contaminació de l'entorn.
- Antifúngic oral, que resol la infecció en menys temps. N'hi ha diverses famílies i el veterinari tria segons la mida, l'edat i l'estat del gos. Alguns no es poden donar a gosses gestants i poden afectar el fetge; per això requereixen recepta i seguiment.
Quant dura. L'MSD Veterinary Manual indica tractar fins a la curació micològica, és a dir, fins que el cultiu sigui negatiu, cosa que pot portar de 4 a 6 setmanes o més. ESCCAP aconsella revisions mensuals i suspendre el tractament després de dos cultius negatius; si aquest seguiment no és possible, recomana un mínim de 10 setmanes. Que el pèl hagi tornat a créixer no vol dir que el fong hagi desaparegut.
No li donis antifúngics de persones ni li posis cremes de casa. ESCCAP tampoc recomana les vacunes contra la tinya com a prevenció a llarg termini, perquè no hi ha estudis concloents sobre el seu efecte protector.
Què cal fer a casa
La falta de neteja de l'entorn és, segons ESCCAP, la causa principal de recaigudes. El material infectat pot romandre a l'ambient fins a 18 mesos si la temperatura i la humitat hi acompanyen.
- Retira el pèl. Aspira i neteja amb detergent les zones on està el gos. Per a l'MSD Veterinary Manual, la retirada mecànica de pèl i brutícia és el pas més important.
- Desinfecta després de netejar. En superfícies dures, lleixiu domèstic diluït: ESCCAP parla d'una dilució 1:10 i la guia europea ABCD dona per eficaç 1:100 en llars quan abans s'ha netejat bé. No el barregis amb altres productes.
- Renta la roba de llit del gos a la rentadora, i neteja i desinfecta raspalls, pintes, mantes, transportí i el cotxe si hi viatja.
- Separa'l d'altres animals fins que el veterinari confirmi la curació. Si és un cadell, l'MSD Veterinary Manual adverteix que no convé confinar-lo gaire temps ni deixar-lo sense socialitzar.
- Talla l'origen. Si el fong va venir d'un gat, un conill o un conillet d'Índies de casa, cal tractar també aquest animal.
- Un bony inflamat, dolorós o que supura.
- Lesions que s'estenen de pressa o cobreixen zones àmplies del cos.
- Clapes sense pèl o crostes en un cadell, un gos gran, una gossa gestant o un gos amb una altra malaltia.
- Decaïment, febre o pèrdua de gana.
- Vòmits, falta de gana o color groguenc de genives o ulls durant el tractament amb antifúngics orals.
- Persones de casa amb taques a la pell, sobretot infants, gent gran o persones amb les defenses baixes: elles al metge i el gos al veterinari.
Exemple. Una família amb un yorkshire de dos anys adopta un gatet. Un mes després, el gos té dues clapes amb escates a la cara i gairebé no es grata. El veterinari hi passa la làmpada de Wood, pren una mostra per a cultiu i revisa també el gatet, que no té lesions però dona positiu. Es tracten tots dos animals, la família aspira i renta les mantes, i el tractament es manté fins a tenir els cultius negatius.
Com t'ajuda la cartilla digital
El tractament de la tinya dura setmanes i té diverses dates que no convé saltar-se: banys, medicació i cultius de control. A la cartilla digital pots anotar cada tractament amb la seva data, posar el recordatori de la revisió següent, desar els resultats i compartir l'historial amb la clínica. Pots crear la cartilla gratis i tenir-ne una per a cada animal de casa.
Contingut orientatiu; no substitueix la consulta amb el teu veterinari. Consulta el nostre avís mèdic.
Preguntes freqüents
La tinya dels gossos s'encomana als humans?
Sí. La tinya és una zoonosi: els fongs passen del gos a les persones per contacte amb l'animal o amb els seus pèls. En les persones causa una erupció amb picor, sovint en forma d'anell, que es tracta amb facilitat. Renta't les mans després de tocar-lo i consulta el teu metge si et surt una taca.
Com puc saber si el meu gos té tinya?
Fan sospitar una o diverses clapes sense pèl, amb escates, pèls trencats i crostes, sobretot a la cara, les orelles, les potes i la cua, amb poca picor. Però la sarna, les al·lèrgies i les infeccions bacterianes donen lesions semblants. Es confirma al veterinari amb làmpada de Wood, microscopi i cultiu de fongs.
Quant triga a curar-se la tinya en un gos?
Amb tractament, la curació confirmada per cultiu pot portar de 4 a 6 setmanes o més, segons l'MSD Veterinary Manual; ESCCAP recomana un mínim de 10 setmanes si no es poden fer controls mensuals. Sense tractament, en un gos sa es pot resoldre en 6-12 setmanes, però mentrestant encomana.
Com s'encomana la tinya en gossos?
Per contacte amb un animal infectat, sobretot gats, o amb pèls i espores en llits, raspalls i mantes. També la pot agafar del sòl o de rosegadors i conills. Les espores aguanten fins a 18 mesos a l'entorn, i les petites ferides a la pell faciliten la infecció.
Puc tractar la tinya del meu gos amb una crema de farmàcia?
No pel teu compte. Les guies veterinàries recomanen tractar tot el cos i no només les lesions, i afegir-hi un antifúngic oral amb recepta. Una crema sobre la clapa no elimina les espores de la resta del pèl. I les cremes amb corticoides poden empitjorar la infecció.
